Nova llei òmnibus, reduir cotitzacions socials, més crèdit i FP dual, entre els reptes
BARCELONA, 26 jul. (EUROPA PRESS) -
El president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, ha reclamat aquest divendres cinc grans mesures per millorar la competitivitat de la indústria i recuperar el protagonisme que mereix com motor de l'economia catalana, ja que ha assegurat que és el sector que liderarà la sortida de la crisi.
"Estarem al costat de la Generalitat en totes les mesures que s'adoptin per a la competitivitat de la indústria. La sortida de la crisi ha de centrar tots els nostres esforços", ha sostingut Valls a la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya del 2012.
L'acte s'ha celebrat a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, on prèviament el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, han mantingut una trobada amb tots presidents de les cambres catalanes.
El també president de la Cambra de Comerç de Barcelona ha sostingut que la indústria catalana ha de mirar a l'exterior, i els seus productes han de tenir com a destí no només els països europeus, sinó també els països emergents i aquells que tinguin potencial de creixement.
Alhora, ha posat el focus no només en l'exportació, sinó també en la implantació física en mercats exteriors, i ha fet al·lusió al viatge de Mas i Puig al Brasil, que va evidenciar importants inversions catalanes a l'exterior.
"Hem de donar prestigi al sector dins i fora de les nostres fronteres. És un dels grans reptes del país", ha afirmat.
El president de la Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals, ha explicat que les cinc mesures, batejades com les cinc 'F', passen per un millor finançament per a les empreses industrials i una fiscalitat més competitiva basada a reduir les cotitzacions socials a la Seguretat Social.
"No només no hem completat baixada de cotitzacions socials, sinó que s'han eliminat algunes bonificacions; crec que ens hem equivocat, perquè aquesta reducció afavoriria les exportacions i ens faria més competitius", ha defensat.
Les tretze cambres catalanes també aposten per la simplificació administrativa amb la creació d'una nova Llei Òmnibus, per l'impuls de l'FP dual i perquè el transport ferroviari de mercaderies tingui a Catalunya una quota semblant a la mitjana europea, cosa que passa per reforçar el Corredor Mediterrani --el 53% de la producció de les empreses industrials catalanes es destina al mercat internacional--.
REPTES CLARS
Els principals reptes que haurien de marcar el full de ruta de la política industrial són recuperar el pes econòmic que la indústria catalana ha perdut des de finals dels 90 --des del 21% del Valor Afegit Brut (VAB) el 2012 fins al 30% a mitjans dels 90--, augmentar les pimes exportadores i el volum d'exportació per empresa i incrementar la innovació fins a arribar a nivells europeus.
Mas ha celebrat que l'informe s'hagi centrat en la indústria "perquè és evident i no es pot negar que ha perdut empenta", però ha afirmat que Catalunya és un dels pocs territoris del sud d'Europa que pot recuperar el terreny perdut.
"Hem corregit desequilibris i la nit ja no és tan negra, sinó que hi ha algunes llums esperançadores", ha indicat, i ha destacat l'esforç de reducció de costos, malgrat que alguns, com els energètics estan desbocats, i referint-se a la reforma energètica de l'Estat, ha sostingut que el panorama que ha deixat la nova normativa no és el més atractiu possible.
Ha advertit que en el moment actual és molt difícil reduir despesa, cosa que s'està fent a Catalunya a canvi de no invertir en noves infraestructures, ja que encara s'han de pagar les que es van fer en el passat: "No hi ha inversió nova o hi ha molt poca, el que produeix un coll d'ampolla. No es pot estar així eternament".
Ha recordat que si la Generalitat ha pogut reduir costos ha estat a través de la venda de patrimoni i pujada d'impostos, entre una altra mesures: "Som conscients que això té el recorregut que té i no pot ser per sempre".
El futur passa per, segons Mas, una menor pressió fiscal i un menor frau fiscal, ja que ha indicat que per tenir la mateixa taxa que els països europeus podrien aflorar al voltant de 90.000 milions d'euros.
