BARCELONA, 29 gen. (EUROPA PRESS) -
L'alcalde de Sabadell (Barcelona), Manuel Bustos, ha presentat dos recursos de reforma contra 11 actes judicials dictats per acordar les punxades telefòniques del cas Mercuri i que dicten i mantenen el secret del sumari, fet que suposa el gruix de la investigació sobre presumptes irregularitats vinculades al consistori.
Els dos recursos, als quals ha tingut accés Europa Press i que també són de la resta de càrrecs públics imputats, van contra la sentència d'incoació de diligències prèvies, els actes que acorden el secret i que es prorrogui, i els que acorden diverses intervencions telefòniques d'empresaris i de l'oncle de Bustos, Melquíades Garrido.
Demanen que la nul·litat abarqui "la totalitat d'allò actuat", ja que sense el secret no s'haurien produït les punxades ni les entrades i escorcolls ni l'amuntegament de documentació en seus empresarials ni les detencions i interrogatoris.
Bustos, els regidors, càrrecs públics i el cap de la Policia Local reclamen que s'aixequi el secret de sumari perquè el mateix jutge ja ha informat de qui són les persones investigades, i ara mantenir-lo només serveix per "l'obstaculització del dret de defensa dels diferents imputats".
Segons el recurs, "estranya la decisió del jutjat" perquè manté sota secret part de la instrucció però informa les parts i l'opinió pública de les persones i fets investigats, quan el secret és precisament per evitar que els investigats sàpiguen que estan sota sospita.
Consideren que el secret està "faltat de fonament" perquè ja es coneix els investigats i els diferents objectes processals, i justifica que el fet que els imputats coneguin la causa no posa en risc el bon desenllaç de la investigació.
"L'injustificat ajornament irroga un prejudici afegit als funcionaris i càrrecs públics davant els quals se segueix la investigació que pateixen l'embat i crispació de l'opinió pública", al·lega el recurs.
ANUL·LAR ESCOLTES
A més, reclamen que es declarin nul·les les escoltes i les actuacions que hagin derivat per crebant dels drets fonamentals i per indefensió, i invoquen la doctrina dels 'fruits enverinats' segons la qual "la nul·litat de les fonts de prova comporta la contaminació de les diligències".
Justifiquen que el dret invocat no només afecta qui pateix la intromissió, sinó a totes les persones que han resultat imputades, ja que els supera el concepte d'"interès legítim que ostenta la persona, el cercle jurídic del qual pugui resultar perjudicat per la violació d'un dret fonamental".
Asseguren que "després de tres anys d'investigació sota secret, en els que s'ha comptat només amb converses telefòniques sense atendre el contingut dels expedients administratius adjudicats, segueixen sense aparèixer indicis d'irregularitat administrativa".
Afegeixen que, si se sospitava d'un imminent delicte contra l'administració pública en un determinat procediment d'adjudicació, el processalment adequat "hauria estat la immediata intervenció judicial per evitar la seva consumació".
Segons el recurs, en tenir coneixement per la denúncia de l'empresari Nicolás Giner, el jutge hauria haver consultat els expedients administratius amb la finalitat de saber la seva tramitació i resultat, "per al que en absolut resultava necessari prolongar les intervencions telefòniques ni practicar noves".
"En definitiva, el jutjat acorda mesures d'intervenció telefònica completament inadequades i totalment prescindibles per a l'esbrinament del fet", de manera que s'incompleix l'exigència de necessitat i proporcionalitat, argumenten.
