Actualitzat 06/10/2017 15:02

AMP.- Munté veu en Tarradellas un "referent imprescindible" del dret a decidir

Acte de commemoració del 40 aniversari de la tornada del president Tarradellas
EUROPA PRESS

MADRID, 8 maig (EUROPA PRESS) -

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha considerat que l'expresident de la Generalitat en l'exili Josep Tarradellas és un "referent imprescindible" del dret a decidir pel seu coratge i la seva capacitat de diàleg i negociació.

En l'acte de commemoració del 40 aniversari de la tornada del president Tarradellas celebrat a Madrid, Munté ha afirmat que, precisament aquest dilluns, quan ha declarat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en el TSJC per permetre votar resolucions sobiranistes, el Govern apel·la encara més a "la serena obstinació de Tarradellas i al convenciment que la justícia s'acabarà imposant".

"La política ha de ser reivindicada i exercida com l'únic instrument vàlid per dirimir conflictes. Sense apriorismes, amb amplitud de mires i amb respecte a la voluntat majoritària dels ciutadans", ha afegit.

Quan es compleixen 40 anys de la tornada del que fos president de la Generalitat en l'exili des de l'any 1954, Munté també ha lamentat que en l'Espanya de 1977 existís "una voluntat política, amplitud de mires i una voluntat molt clara de negociar i dialogar", com la qual va propiciar el retorn de Tarradellas, "que en aquests moments no succeeix", segons la portaveu del Govern.

"Trobem a faltar aquesta amplitud de mires i aquesta voluntat negociadora i el concepte de la política com a instrument que pot dirimir els conflictes que també són polítics", ha afirmat Munté en declaracions als mitjans a Madrid, abans de participar en la taula rodona 'Madrid en l'imaginari del president Tarradellas' celebrada al centre cultural Blanquerna.

Durant la seva intervenció en la taula rodona, la portaveu de la Generalitat ha assegurat que el Govern espanyol d'Adolfo Suárez va ser en 1977 "més dialogant i obert que l'actual" en entendre que era necessària la restauració de la Generalitat en les "condicions adverses" de la Transició i en un moment en el qual encara no havia estat promulgada la Constitució del 78.

"No som cap problema, som una realitat, i com llavors, fem sentir les nostres demandes des de plantejaments pacífics", ha defensat Munté per exigir que les divergències polítiques no hagin de resoldre's "en els jutjats", al·ludint a la declaració de Forcadell aquest dilluns en el TSJC.

FITA PER A la "DEMOCRÀCIA ESPANYOLA"

Davant un auditori on s'han congregat diputats i senadors, a més del secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, Munté ha assenyalat la tornada de Tarradellas després de 38 anys en l'exili no solament com un esdeveniment important per a Catalunya, sinó per a la "democràcia espanyola". Una opinió compartida per Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, un dels 'pares' de la Constitució i present en l'acte.

Per a Herrero i Rodríguez de Miñón, el retorn de Tarradellas va ser "molt simbòlic i important" per a Espanya perquè en aquest moment "va reconèixer que es podia integrar sense minva a la identitat nacional de Catalunya" en l'Estat.

El 'pare' de la Constitució ha recordat a Tarradellas com un home "notable, capaç, honest, honorable i competent" que es va convertir en un símbol" que "va personificar la institució de la Generalitat i de la identitat de Catalunya".

Herrero i Rodríguez de Miñón ha admès que va col·laborar en el retorn de Tarradellas "encara que d'una manera molt escassa" en traslladar les negociacions al llavors vicepresident segon del Govern espanyol, Vicente Osorio, la presència del qual també estava prevista en la taula rodona, encara que finalment no ha pogut assistir en trobar-se en una consulta mèdica.

Durant l'acte, que ha estat presentat pel delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, han participat també l'historiador i professor d'Història Contemporània de la UAB, Joan B. Culla; i Octavi Vila, abat del Monestir de Poblet, on es custodia l'arxiu personal de Tarradellas, que va ser president de la Generalitat fins el 1980, quan Jordi Pujol el va rellevar a les urnes.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés