BARCELONA, 2 d'octubre (EUROPA PRESS)
La resolució sobre el nou finançament autonòmic que han pactat aquest matí el Govern i CiU acorda el rendiment "complet" el 2009 de tots els impostos estatals que l'Estatut cedeix a la Generalitat. Malgrat això, l'acord no concreta cap xifra sobre els ingressos addicionals que obtindrà la Generalitat l'any que ve.
Segons recull l'Estatut, el Govern haurà de gestionar el 50% de l'IRPF, el 50% de l'IVA i el 58% dels impostos especials.
Així ho han anunciat avui, en roda de premsa conjunta, la delegació de CiU i la del Govern que han negociat durant els últims dies aquesta resolució, que votaran favorablement avui, en l'últim dia del debat de política general els grups de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA.
El secretari general d'Economia, Martí Carnicer, ha admès que "la proposta no predetermina cap resultat per al 2009; no hi ha un resultat concret ni de guanys ni de quins seran els recursos de la Generalitat".
El diputat de CiU Francesc Homs ha matisat que "no trobaran cap xifra concreta, però són bones bases per acabar situant una sòlida proposta catalana" sobre finançament. En qualsevol cas, ha assegurat que l'acord d'avui no és una "unitat estètica".
CONTACTE MONTILLA-MAS
Homs ha explicat, en la roda de premsa posterior a l'acord, que es produeix després que ahir a la nit el president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, van mantenir una conversa, el contingut de la qual no ha volgut revelar.
"En relació amb la xifra definitiva per fixar una posició compartida --ha dit--, faig saber que ahir a la nit va haver-hi una conversa entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el cap de l'oposició, Artur Mas. Com va haver-hi aquesta conversa, això ha acabat de decantar aquest acord final".
Fonts de Presidència no han volgut confirmar ni desmentir la conversa, tot i que han dit que, en qualsevol cas, en cap moment de la negociació s'ha parlat de xifres. Ahir mateix, en la seva intervenció en el debat de política general, Mas va reclamar no fer pública la xifra que s'extrauria del model, però va apostar perquè la quantitat sí que la coneguessin Montilla i ell mateix.
APLICACIÓ "GRADUAL"
La resolució estableix que, "d'acord amb les previsions de l'Estatut, el model podrà aplicar-se gradualment per garantir la viabilitat financera, i haurà de preveure un sistema d'actualització i revisió".
En ares al text consensuat, el Parlament "insta el Govern a continuar negociant el nou model de finançament per a Catalunya", amb la finalitat que la cistella d'impostos tingui un rendiment "complet" el 2009, i es redueixi el dèficit fiscal de Catalunya.
La proposta estableix un "consorci" paritari entre l'Agència Estatal de l'Administració Tributària i l'Agència Tributària de Catalunya qui ha de "gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar la totalitat dels impostos cedits a Catalunya", d'acord amb el que que estableix l'Estatut. A més, la Generalitat ha de veure reconeguda la seva "capacitat normativa" sobre l'IRPF i l'IVA, com reconeix aquesta llei orgànica.
La resolució concreta els principis generals que han de guiar la negociació entre la Generalitat i l'Estat. Entre ells, que l'acord "haurà de respectar íntegrament els preceptes i criteris de l'Estatut", i es destaca que la millora del finançament és "una part de la resposta que cal donar" a l'actual situació de crisi econòmica, amb l'objectiu de reforçar els serveis públics que presta la Generalitat i "millorar la productivitat de les empreses".
ORDINALITAT I POBLACIÓ
El document demana que es "garanteixi" el respecte al principi d'ordinalitat en cada exercici pressupostari. Així, "l'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament".
La variable "bàsica" que, segons l'acord, ha de servir per calcular la solidaritat entre les autonomies de règim comú ha de ser "la població, rectificada pels costos diferencials i el percentatge de població immigrant", a més d'altres variables previstes en l'Estatut. Totes aquestes xifres han d'actualitzar-se cada any, estableix la resolució.
Després d'aquestes consideracions, el document afegeix que Catalunya continuarà "sent solidària" amb les comunitats autònomes "amb menys recursos", perquè "puguin prestar els serveis públics essencials en condicions similars a la resta --de territoris--, sempre que portin a terme un esforç fiscal semblant".
Per aquesta raó, la resolució considera com a serveis públics essencials l'educació, la sanitat i altres que no concreta. Tots aquests "s'anivellaran" perquè la prestació d'aquests serveis tingui "nivells similars".
LLEIALTAT INSTITUCIONAL
La resolució preveu que, pel principi de lleialtat institucional de l'Estatut, es compensi la Generalitat per totes les decisions que prengui l'Estat i que comportin més despesa o menys ingressos de la Generalitat. Per aquesta raó, s'insta el Govern a seguir treballant en l'avaluació de l'impacte que han tingut les decisions unilaterals de l'executiu central.
Alhora, es constitueix la "finestreta única" perquè els ciutadans puguin tramitar qualsevol impost en qualsevol oficina, independentment de quina administració és la titular.
El text estableix que el Parlament constata la "necessitat d'avançar en un acord que expressi la unitat de les forces polítiques, com reclama la societat catalana, en la proposta que el Govern de la Generalitat ha de negociar amb el de l'Estat".
Finalment, el Parlament insta el Govern al ple desenvolupament de les competències previstes en l'Estatut en relació amb les hisendes locals, demana el traspàs de les competències i els mitjans relatius a la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l'Agència Tributària de Catalunya, i estableix que s'han de fixar fórmules de gestió consorciada del cadastre entre Estat, Generalitat i ens locals.
Després de dues hores de pròrroga per presentar la resolució, les trucades als negociadors han continuat fins i tot quan ha començat la roda de premsa, fet que ha provocat les rialles dels periodistes i dels negociadors de CiU i el Govern. "No m'espantis, tu, ara; un ja queda una mica marejat", ha dit Homs quan ha començat a sonar el mòbil de Martí Carnicer. Després, ha sonat el telèfon del diputat de CiU Antoni Castellà.
