Reitera que els qui volen crear un conflicte lingüístic a Catalunya "no se sortiran amb la seva" i són una minoria
BARCELONA, 19 de desembre (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, José Montilla, ha defensat avui el català com a llengua d'"acollida" i punt de trobada entre immigrants i autòctons.
Ho ha diy durant la firma del Pacte Nacional per a la Immigració, que estableix que, per aconseguir la nacionalitat per arrelament, els immigrants hauran de tenir coneixement sobre català, la societat que els acull i un lloc de treball.
"La coexistència de dues llengües oficials no ha de suposar cap problema", ha dit Montilla, qui ha constatat que hi ha gent "que voldria crear" un conflicte entre llengües. "Però els pocs que ho pretenen no se sortiran amb la seva ni a l'escola ni al carrer", ha conclòs.
"Treballant amb perseverança i actuant amb confiança avançarem més que amb imposicions, i convertirem el català en la llengua comuna i vehicle de comunicació de tots els homes i dones que viuen a Catalunya", ha dit Montilla, qui ha lamentat que el català segueix sent "objecte d'atacs, menyspreu o negació" dels qui anhelen "arraconar-la en un àmbit merament domèstic".
Per tot això, ha dit que els poders públics han de fer "el que calgui" perquè els immigrants "tinguin facilitat d'accés al català com a llengua pròpia de Catalunya". "Han de veure-la com una eina més per a l'abast de la ciutadania, com un bon camí per sentir-se acollits", ha manifestat.
"L'immigrant ha de percebre --ha afegit-- que ens alegra constatar el seu esforç per parlar en català" i que el coneixement d'aquesta llengua és "una eina per a la llibertat, l'autonomia personal i el progrés".
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha defensat que el Pacte estableixi el català com a llengua d'acollida per ser un "punt de trobada i una porta oberta a la catalanitat".
"UN SOL POBLE"
Montilla ha expressat que l'"horitzó" de l'acord és "assegurar i garantir que Catalunya, els anys vinents, segueixi sent un sol poble, constituït per una societat oberta i integradora" i que ofereix oportunitats a tots els seus habitants, "amb independència de la procedència i la diversitat".
Per aquesta raó, tant els immigrants com els seus fills "han de tenir l'oportunitat de construir una Catalunya plural, amb igualtat de drets i deures, sense discriminació de cap tipus", tot i que tenen com a deure "ser respectuosos amb la llibertat i els drets dels altres".
Ha destacat que Catalunya "ha passat amb nota alta" la integració dels immigrants procedents d'altres autonomies al llarg del Segle XX", de manera que Catalunya té "experiència" i capacitat d'acollida.
Tots dos han fet aquestes declaracions a l'acte de firma del Pacte, que finalment han firmat 29 agents, entre els quals hi ha CiU, PSC, ERC, ICV i EUiA; Foment del Treball, Pimec, UGT, Unió de Pagesos i JARC; Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i els representants de la Taula de Ciutadania i Immigració, entre els quals hi ha AMIG-UGT, Càritas, Taula d'Entitats del Tercer Sector Social i associacions de diversos col·lectius d'immigrants, entre d'altres.
Per part del Govern, a més de Montilla i Capdevila hi han assistit el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), i el conseller Joan Saura (ICV-EUiA).
El document estableix que, per aconseguir la nacionalitat per arrelament, els immigrants hauran de tenir coneixement sobre català, la societat que els acull i un lloc de treball.
Capdevila ha assegurat que davant d'un context de diversitat lingüística "es fa necessària una llengua pont", el català, que permeti a totes les persones que viuen a Catalunya comunicar-se "i afavorir la igualtat d'oportunitats". "És la llengua pròpia de Catalunya i l'aportació singular a la diversitat cultural del món", ha postil·lat.
El pacte conté 112 mesures, de les quals 50 són noves, com per exemple demanar el dret a vot a les eleccions municipals per als immigrants amb la residència permanent --que exigeix haver viscut cinc anys de manera continuada--, unificar el permís de treball i residència, crear un servei d'acollida universal, redimensionar els serveis públics, unificar els criteris d'inscripció en els padrons municipals i prioritzar la contractació de les persones que ja viuen a Catalunya, entre d'altres.
Totes aquestes mesures s'estructuren en tres eixos: gestió dels fluxos migratoris i accés al mercat de treball, adaptació dels serveis públics a una societat diversa i integració en una cultura pública comuna.
SUPORT DE CIU, PERÒ NO DE PP I C'S
Un dels punts més qüestionats ha estat la proposta de reduir de deu a cinc anys el període per accedir a la nacionalitat, que finalment s'ha inclòs en un annex en qupe s'especifica que CiU no subscriu aquest apartat. De fet, la inclusió a última hora de dijous d'aquest aspecte en un annex i no en el document final, tal com sol·licitaven els nacionalistes, va permetre el suport de la federació.
Aquests canvis d'última hora, com especificar que el dret a vot va relacionat a la residència permanent, han fet que l'ONG SOS Racisme hagi decidit no signar el document. C's, PP i el sindicat CCOO ja van anunciar ahir que no signarien el document.
AL·LUSIÓ A FINANÇAMENT I CRISI
La consellera Capdevila ha assegurat que cal adaptar els serveis públics a la nova realitat, i ha assenyalat que l'arribada de la immigració "no és l'única causa del dèficit dels serveis públics".
Ha afegit que aquesta necessitat "fa evident també el dèficit de finançament que pateix Catalunya que cal més recursos per donar resposta a les noves demandes socials".
El president Montilla ha indicat que "els temps que vénen no seran fàcils per a ningú" per la crisi, i és probable que la situació econòmica "generi alguns episodis que posin a prova la societat catalana i la seva cohesió".
"La determinació i la fortalesa de les nostres institucions, organitzacions polítiques, socials i empresarials seran bàsiques" per superar la situació, ha conclòs.
