Afirma que sense Guerra Civil hagués escrit en català, la seva llengua materna
BARCELONA, 27 de novembre (EUROPA PRESS)
El novel·lista Juan Marsé ha afirmat avui que la literatura "no té res a veure amb els premis" però s'ha mostrat il·lusionat amb el Cervantes que se li ha atorgat avui, que ha resultat ser una "sorpresa relativa" perquè sabia que era finalista. Malgrat relativitzar la importància d'aquests reconeixements, ho ha agraït, i ha assegurat que els seus candidats eren José Manuel Caballero Bonald i Ana María Matute.
En roda de premsa a Barcelona, ha explicat que mentre s'anunciava el seu nom com a guanyador estava a la consulta del cardiòleg, que l'ha notat una mica nerviós. L'autor ha admès al metge que avui es decidia el Cervantes. No ha sabut la notícia fins que, de tornada a casa, l'hi han anunciat els periodistes que l'esperaven a la porta.
Marsé ha constatat que la literatura es fa sense pensar en premis, tot i que aquests ajuden a difondre-la i a estimular l'autor. En el cas del Cervantes, se suma que "té molt prestigi, i després, té una dotació econòmica molt important". Els premis són difusió i venda de llibres, i també estímul, però "no tenen res a veure amb la literatura".
"M'encanta el premi", ha recalcat, i ha contraposat aquest sentiment a la reacció passiva de José Agustín Goytisolo en saber aquesta setmana que havia guanyat el Premio Nacional de las Letras Españolas pel que ha aprofitat per felicitar-lo.
Quan se li ha preguntat després sobre la seva pertinença a la generació literària dels 50, ha confiat que el seu Cervantes serveixi de "reconeixement" a tot el grup.
També ha afirmat, jocós, que es gastarà en "dones i vi" la dotació del Cervantes, i ha dit no saber que des d'aquest any és de 125.000 euros. També ha citat les dones quan se li ha preguntat a qui li dedica el premi. Després de pensar uns segons, ha evocat Paulette Godard, l'actriu que més admirava quan ell tenia 13 anys.
El novel·lista ha explicat que el cinema va ser precisament una de les raons que més el van influir per elegir l'espanyol com a llengua de creació, tot i que es va deure al fet que aquesta era la llengua que sentia i llegia, i ha considerat que la raó de fons va ser la Guerra Civil: "Si no, en bona lògica hagués escrit en català, que aquesta era la meva llengua materna".
Segons ha dit, li va semblar "oportunista" plantejar-se escriure en català des que es va poder publicar en aquesta llengua, i va seguir amb el castellà. En qualsevol cas, ha considerat la llengua un "vehicle" de comunicació i s'ha desmarcat de tota politització de l'assumpte. "Escric en castellà perquè em dóna la real gana", ha conclòs.
Ho ha dit després que el ministre de Cultura, César Antonio Molina, que ha destacat avui mateix el premiat com un dels escriptors que han contribuït a la defensa del castellà a Catalunya. Marsé també ha comentat que no ha pogut parlar encara amb el ministre perquè s'ha tallat la comunicació telefònica.
Juan Marsé ha insistit que sempre ha escrit "sense cap intencionalitat política". "Mai he pensat quan escrivia que defensava una llengua. Et serveixes d'una llengua" sense reivindicar-la i sense fer-ne "bandera". "Quan es converteix en una bandera em poso les mans a la butxaca perquè em trauran la cartera", ha ironitzat.
