Asens defineix la iniciativa com "una exigència democràtica, moral i política"
BARCELONA, 24 oct. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona crearà una comissió de valoració de les víctimes del tardofranquisme per reconèixer les persones que van patir violacions dels drets a la vida i a la integritat física, moral i sexual durant la seva defensa de les llibertats democràtiques entre els anys 1960 i 1978.
En roda de premsa aquest dimecres, el tinent d'alcalde de Drets Socials de Barcelona, Jaume Asens, ha definit la iniciativa com "una exigència democràtica, moral i política", que s'emmarca dins de la lluita per dissenyar mecanismes contra la impunitat del franquisme que duu a terme el consistori.
"Creiem que hi havia un buit, ens volíem posar al costat d'aquestes víctimes que havien estat tants anys menyspreades", ha explicat, atès que els hereus del franquisme sempre han volgut que les víctimes estiguessin callades, segons ell.
"IMPERATIU LEGAL"
Ha explicat que davant de "certes dificultats" en la via penal per reconèixer aquestes víctimes, impulsen la mesura en l'àmbit de les seves competències: "No només és una potestat, és un imperatiu legal que prové del mandat del dret internacional".
Asens també ha repassat totes les accions dutes a terme pel consistori barceloní de memòria històrica, com la prohibició a Montjuïc d'una missa pels difunts de la Guerra Civil instaurada pel règim franquista i el suport a la causa argentina contra els crims del franquisme i els bombardeigs de Barcelona, entre d'altres.
Ha assegurat que totes aquestes mesures "pretenen convertir Barcelona en la capital i referent de la lluita contra la impunitat del franquisme" i ha lamentat que l'Estat espanyol hagi fet un reconeixement als victimaris, com Rodolfo Martín Villa i la Fundació Francisco Franco, i que l'actual Govern central no faci prou.
UNA INICIATIVA EXTENSIBLE
La iniciativa neix amb la voluntat que es pugui estendre al màxim de persones que viuen a Catalunya: "Contempla la possibilitat de dur a terme convenis amb altres consistoris que subscriguin aquesta voluntat de reparació".
De moment, la proposta de reglament ha de passar per les comissions de govern, de presidència i finalment en el plenari, i compta amb cinc capítols, 30 articles, tres disposicions finals i dos addicionals.
Es defineix qui són les persones represaliades, els requisits per ser considerades com a tals i exposa que ha d'haver-hi una relació de causalitat entre el mal patit i la seva lluita contra el franquisme.
També s'específica qui té dret a reclamar ser reconegut, qui ha de fer-ho en cas que es faci per una persona ja morta i com ha d'actuar la junta de valoració, que haurà d'estudiar la documentació presentada per després determinar la seva condició de persona represaliada o no.
La iniciativa, que no contempla compensacions econòmiques, ha estat traslladada als grups municipals del PSC, la CUP, ERC i el PDeCAT.
