Demana un relat alternatiu i lamenta la mort de Victor Laínez a proposta del PP
BARCELONA, 22 des. (EUROPA PRESS) -
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposta del PP per expressar la seva disconformitat amb la concessió del Premi Ciutat de Barcelona d'audiovisual en 2014 al documental 'Ciutat Morta', que atorga un jurat independent, una cosa a què han donat suport el PP, el grup Demòcrata, Cs i el PSC, mentre que BComú, ERC i la CUP ho han rebutjat.
La proposta insta el Govern d'Ada Colau a presentar un relat alternatiu a l'ofert pel documental, una cosa que, segons el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, no té sentit: "L'alternativa és la que es va fixar als jutjats. No té sentit el que esteu demanant".
El PP ho ha portat al ple després de la detenció d'un dels protagonistes del cas conegut com 4F --que narra el documental 'Ciutat Morta'--, Rodigro Lanza, per la seva presumpta implicació en la mort del veí de Zaragoza Victor Laínez, que el ple i l'alcaldessa han condemnat i lamentat.
MÉS AGENTS
La proposta també reitera el suport i la solidaritat amb la Guàrdia Urbana i l'agent que va resultar ferit en el cas del 4F --va quedar tetraplègic--, davant el que Pisarello ha replicat que aquesta no és la forma de protegir la Urbana, i ha anunciat que la Comissió de Govern d'Ada Colau ha aprovat recentment ampliar l'oferta de 169 places a unes altres 70 més per al cos policial.
Preguntada per la líder de Cs, Carina Mejías, Colau ha condemnat la mort de Laínez i qualsevol acte de violència, però ha dit que demanar-li a ella accions davant un fet produït a Saragossa està fora de lloc: "Barrejar una cosa amb l'altra respon potser a interessos partidistes seus, però no respon la realitat dels fets", ha asseverat.
PER LA URBANA I LA VERITAT
El líder municipal del PP, Alberto Fernández, ha defensat la seva proposta i ha exigit al Govern municipal demanar disculpes per haver avalat el documental --en el qual apareixia el tinent d'alcalde Jaume Asens, que va defensar Lanza-- i ha dit que requereix una reparació: "La Guàrdia Urbana s'ho mereix, i la veritat també".
El portaveu del grup Demòcrata, Jordi Martí, ha dit que el documental va ser propagandístic i que BComú va tractar de desgastar amb ell a qui llavors era l'alcalde, Xavier Trias, que ha recordat que, encara que va lliurar el premi, ho va decidir un jurat independent.
Mejías ha criticat que el documental va danyar "el prestigi i la professionalitat de la Guàrdia Urbana", per la qual cosa veu justa una reparació, i Carmen Andrés (PSC) ha sostingut que va ser en contra d'agents i comandaments del moment, incloent l'exalcalde socialista Jordi Hereu, i ha lamentat que una declaració institucional que volien presentar no hagi reunit suficients suports.
El portaveu d'ERC, Jordi Corones, ha dit que va haver-hi ombres de dubte en el mandat d'Hereu, alguna cosa que no significa criminalitzar la Urbana, perquè "no la hi defensa amb proclames, la hi defensa amb més recursos humans i materials", que van ser insuficients la nit del 4F, quan van actuar com un pollastre sense cap, segons ell.
Maria Rovira (CUP) ha llegit un comunicat de la productora del documental, Metromuster, per defensar que els fets ocorreguts no posen en dubte el relat de 'Ciutat Morta', i ha expressat la seva solidaritat amb Rodrigo Lanza, la seva família i persones properes: "Màxima solidaritat antifeixista", ha resolt.
CRIMS D'ODI
El portaveu republicà ha demanat a Colau engegar una web on els ciutadans puguin alertar d'atacs feixistes, cosa que l'alcaldessa ha acceptat; ja pot fer-se al web de Barcelona Vs Odi, i preveuen tenir una segona versió que millori l'actual al febrer, ha explicat Colau.
Corones ha citat als líders independentistes empresonats pel procés sobiranista, i Colau ha demanat no barrejar-ho amb el feixisme: "Faríem un flac favor a les dues causes", ha avisat l'alcaldesa, que ha recordat que el seu Govern municipal aposta per l'alliberament dels empresonats.
