Gestionarà espais de gran afluència turística per aplicar solucions de "microcirurgia"
BARCELONA, 30 Gen. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona estudia que els pisos d'ús turístic paguin un Impost sobre Béns Immobles (IBI) superior al dels habitatges residencials perquè tenen un ús econòmic que el Govern d'Ada Colau considera que hauria de comportar un gravamen, ha explicat aquest dilluns el regidor d'Empresa i Turisme, Agustí Colom.
Colom ha presentat en roda de premsa juntament al tinent d'alcalde Jaume Collboni el Pla Estratègic de Turisme 2020, que inclou explorar aquest "IBI turístic" i noves mesures fiscals que requeririen canviar la Llei d'Hisendes Locals, ja que els ajuntaments només poden aplicar els impostos previstos en aquesta normativa.
"Planteja l'anàlisi de possibles fórmules fiscals que permetin avançar perquè els ciutadans temporals també contribueixin a finançar el seu impacte i l'ús de l'espai públic", ha dit el regidor, que ha advocat per un recàrrec de la taxa a la ciutat --que és inferior a la d'altres ciutats europees, ha dit-- i per impulsar-ne una per a creuers.
També estudiarà altres fórmules vinculades en àmbits com la mobilitat, ha dit Colom, que ha recordat que el Govern municipal va incloure en la proposta rebutjada d'Ordenances Fiscals per a aquest any una taxa per als autocars turístics que paressin a l'entorn de la Font Màgica de Montjuïc, cosa en què han seguit treballant i que es podria aplicar si s'aprovés al Ple.
Al costat del director del pla, Albert Arias, han explicat que el document d'estratègia preveu gestionar espais de gran afluència turística mitjançant actuacions concretes, cosa que començarà amb proves pilot a l'entorn de la Sagrada Família i al barri de la Barceloneta, en els quals abordarà l'assumpte amb operadors i entitats per "trobar solucions de microcirurgia per reduir l'impacte del turisme en aquests espais", segons Colom.
Aquest Pla Estratègic de Turisme --que substitueix l'aprovat per al període entre el 2010 i el 2015-- també preveu crear un observatori sobre aquesta activitat per "generar informació que doni possibilitats de millorar el coneixement per millorar-ne la gestió i la transparència".
A més, el document planteja redactar un Pla de Mobilitat Turística que redueixi els impactes d'aquesta activitat tant en els serveis regulars de transport públic com en els d'ús turístic específic, assenyala el pla, que pretén "escampar" els beneficis del turisme a la ciutat i reduir-ne els impactes negatius, segons Colom.
SOSTENIBILITAT SOCIAL I LABORAL
Advoca per definir uns estàndards d'acreditació de sostenibilitat a través d'una certificació --que podria ser la de Biosphere-Barcelona-- que reconegui iniciatives que promoguin el turisme responsable i sostenible, "no només ambientalment, sinó també socialment i laboralment".
En aquest sentit, Colom defensa "traslladar nocions de responsabilitat als diferents operadors" per assegurar una ocupació de qualitat --destaca la importància que els sous en el sector siguin dignes--, i ha assenyalat que l'estratègia de màrqueting ha de respondre a aquests criteris de sostenibilitat.
Collboni ha detallat que el pla inclou deu programes amb 30 línies d'actuació i 90 mesures concretes, i ha advocat per un consens de ciutat en aquest àmbit --cosa que veu possible amb sentit comú i diàleg-- per avançar cap a un "turisme sostenible i compatible amb el model de ciutat que volen la majoria de barcelonins".
PLA D'ALLOTJAMENTS
Ha recordat que, paral·lelament en aquest Pla Estratègic, l'Ajuntament ha portat a terme altres mesures, com l'aprovació del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (Peuat), que "lluny del que deien alguns sectors alarmistes, preveu un creixement sostenible i ordenat, no de qualsevol manera ni en qualsevol lloc", amb 8.000 noves places hoteleres en construcció i 11.000 places de pisos turístics.
Preguntat per la regulació del lloguer d'habitacions, Colom ha assenyalat que està pendent el reglament de la Llei de Turisme de la Generalitat, tot i que ha defensat que els ajuntaments haurien de poder regular-lo perquè són els que coneixen el territori i les seves necessitats: "La Generalitat aplica els mateixos criteris a pobles, ciutats grans i ciutats petites", ha criticat.
