Asens veu que són víctimes del franquisme però que l'actual règim ho encobreix de forma còmplice
BARCELONA, 22 gen. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona preveu querellar-se contra els responsables d'abusos a homosexuals a la ciutat en els últims anys de la dictadura franquista, ha anunciat el tinent d'alcalde Jaume Asens en la segona trobada de la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, que conjumina una desena de municipis.
Els detalls encara s'estan concretant i s'anunciaran pròximament, ha assenyalat aquest dilluns Asens preguntat en roda de premsa a la ja tancada presó de la Model, al costat de representants de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua) i d'altres municipis de la xarxa, que passa la seva presidència de Pamplona a Barcelona per un any.
Ha criticat que el líder municipal del PP, Alberto Fernández, demanés aquest diumenge a l'alcaldessa Ada Colau superar el "revengisme guerracivilista" i no reobrir ferides, una postura que a Asens li sembla una immoralitat en un càrrec públic, perquè les víctimes segueixen sent actuals fins que no se'ls faci justícia, segons ell.
"Tant ell com els hereus polítics del franquisme sembla que voldrien que les víctimes fossin mudes, invisibles, i que no parlessin", ha asseverat, i ha sostingut que defensen la reconciliació però no l'oblit, i que no hi ha mitges tintes amb els Drets Humans, ja que s'està amb els victimaris o amb les víctimes.
Ha dit que els torturats, assassinats i desapareguts són víctimes del règim franquista, però que l'actual règim els ha encobert de forma còmplice, traspassant responsabilitat del passat al present: "Volem trencar aquesta línia de continuïtat entre el règim franquista i el sorgit el 1978", ha avisat.
Asens ha subratllat que, a diferència d'Europa, el feixisme a Espanya no va ser derrotat militarment, alguna cosa que va portar al fet que el poder polític i el judicial es construïssin sobre aquest fonament, la qual cosa per a ell explica que magistrats tinguin "pols franquista sota les seves togues".
Ha advertit que el fet que hagi passat molt de temps des dels crims del franquisme no és una excusa per eludir responsabilitats, sinó que assenyalen una "demora vergonyosa" que legitima iniciatives com les promogudes pels municipis de la xarxa, que han d'actuar perquè no ho fa el Govern central, ha assegurat.
RESPONSABILITAT DE L'ESTAT
El Govern central hauria de perseguir aquests crims, i els ajuntaments són una administració de suplència davant la seva inacció, segons ell: "Quan l'Estat no ho fa, entenem que davant aquesta política de braços creuats no podem estar mirant cap a un altre costat".
Ha destacat que és un orgull que Barcelona rellevi Pamplona a la presidència de la xarxa, que s'ha marcat com a reptes de futur sumar més ciutats i unir-la amb la xarxa de ciutats bombardejades --que van promoure Barcelona i Durango (Biscaia)-- per compartir recursos i coneixements.
L'alcalde de Pamplona, Joseba Asirón, ha assenyalat que van impulsar aquesta xarxa amb entitats memorialistes concebent els ajuntaments com a agents del canvi més àgils que els Estats, i ha destacat la seva satisfacció perquè la presidència passi durant un any a la capital catalana, amb la qual "la repressió es va encebar de manera cruel".
LLEI D'AMNISTIA
La membre de la Ceaqua Paloma García ha destacat que aquestes jornades de la xarxa de ciutats són un exemple de la lluita contra la impunitat, i ha garantit que seguiran treballant perquè sumi més suports i perquè acabin "els obstacles judicials que no permeten" avançar després de més de 40 anys d'impunitat, en les seves paraules.
El primer edil de Saragossa, Pedro Santisteve, ha assenyalat que el principal escull que troben les querelles contra crims franquistes és la Llei d'Amnistia, que per a ell va fonamentar la impunitat i que assegura que "caurà", perquè qualsevol jurista constitucionalista sap que les lleis d'impunitat de crims de lesa humanitat no han d'impedir una investigació, ha sostingut.
El de Vitòria, Gorka Urtaran, ha dit que faran tot el possible perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans "faci el que no ha fet la justícia espanyola", i que treballen perquè el 31 de març sigui a la ciutat el dia per a les víctimes del franquisme, recordant l'afusellament de l'alcalde republicà afusellat en 1937, Teodoro González.
El tercer tinent d'alcalde de Madrid, Mauricio Valiente, ha assegurat que treballaran de forma coordinada i amb totes les seves forces perquè Madrid contribueixi a posar fi a la impunitat, i perquè els seus carrers i espais siguin un senyal d'identitat de la lluita per la democràcia i de la qual tots es puguin sentir orgullosos.
