Els residents estrangers passen per primera vegada del 30% i es mantenen 177 nacionalitats
BARCELONA, 5 ago. (EUROPA PRESS) -
Barcelona ha recuperat població després dels dos anys de pandmia, en els quals hi va haver un descens de residents, i a 1 de gener del 2023 la població empadronada a la ciutat se situa en 1.660.435 habitants, un 1,2% més que l'any anterior, per la qual cosa arriba al segon valor més elevat des del 1991.
Les xifres, publicades per l'Ajuntament arran de la lectura del Padró Municipal d'Habitants, constaten que l'augment de la població est vinculat al moviment migratori, que en conjunt suma 26.634 persones, i a la caiguda del saldo vegetatiu (4.276), amb un nivell baix de naixements.
El 2022, a Barcelona, hi van néixer 11.300 persones, la qual cosa suposa el valor més baix des del 1900, sense tenir en compte l'any 1939, quan va acabar la Guerra Civil: aquest descens manté la tnica general dels últims anys, que la cap del Departament d'Estadística i Difusió de Dades, María Jesús Calvo, adverteix que no és únic de Barcelona i que també succeeix a Espanya i al món.
Mentre que la natalitat es manté a la baixa i la mortalitat es consolida al voltant de les 15.500, la recuperació econmica de la capital catalana després de la pandmia ha motivat que les migracions siguin cada vegada més intenses: el 48% dels residents són de Barcelona, el 7% de la resta de Catalunya, el 14% de la resta d'Espanya i el 31% de la resta del món.
En aquest context, les persones de nacionalitat espanyola han caigut un 0,6% i les estrangeres han augmentat un 7,8%; de fet, la població estrangera passa per primera vegada de la frontera simblica del 30% i arriba a un 31,3%, gairebé deu punts més que fa una dcada.
DIVERSITAT DE NACIONALITATS
La població que més ha crescut és l'extracomunitria (un 10,8%), mentre que la de la Unió Europea es manté estable perqu només creix un 0,5%; a més, la novetat d'aquest any és que els americans superen els europeus: 142.000 residents de 136.000.
A Barcelona, hi resideixen persones de 177 nacionalitats diferents (a part de l'espanyola), una xifra que s'ha mantingut, ja que únicament s'hi ha afegit un país nou respecte de l'any passat: han sortit les illes Salomó i han entrat Lesotho i Sudan del Sud.
Els barris que registren més diversitat són el Raval (137) i Grcia (134); les nacionalitats més abundants són Itlia, Colmbia, el Pakistan, la Xina, Frana i el Perú; i les que han crescut més en l'últim any han estat Colmbia, el Perú, Ucrana, Veneuela, l'Argentina, Hondures i Rússia.
DINAMISME MIGRATORI "DE MXIMS"
El dinamisme migratori, tant d'entrada com de sortida, és el gran protagonista demogrfic de l'any: altes i baixes se situen en zona "de mxims" almenys dels últims 50 anys.
La immigració segueix un patró similar al d'anys anteriors: abunden els adults joves, procedents de l'estranger (un 62%) i de la resta de Catalunya (25,8%), mentre que el patró predominant dels emigrants correspon a joves de nacionalitat espanyola que se'n van majoritriament a la resta de Catalunya (67,7%) i a la resta d'Espanya (24,6%).
MÉS DOMICILIS UNIPERSONALS
D'altra banda, les 1.660.435 persones empadrones a la ciutat viuen en 668.790 domicilis, dels quals 214.000 són unipersonals (el 32% i, d'aquest, el 15% té més de 65 anys, majoritriament dones).
En un 29% d'aquests domicilis hi viuen dues persones, en un 31% tres o quatre, i en el 78% no hi viuen menors de 18 anys.
PERSONES NO EMPADRONADES
El nombre de persones empadronades no nascudes a la ciutat continua augmentant i és superior al de les nascudes a la ciutat per quart any consecutiu; cau un 2% les persones centenries i se situa en 912, i l'edat mitjana de la població es manté estable al voltant dels 44,1 anys.
Finalment, els noms més escollits per als bebs el 2022 són, per ordre de popularitat: per a nenes, Emma, Olivia, Julia, Sofia, Martina, Lucia, Ona, Mia, Gala i Aina; i per a nens, Leo, Bruno, Pau, Pol, Mateo, Alex, Marc, Martí, Nil, Eric i Lucas.
