BARCELONA, 16 maig (EUROPA PRESS) -
L'àrea metropolitana de Barcelona va tornar a incumplir parcialment el 2012 els límits de contaminació fixats per la Unió Europea (UE), segons les dades recollides a la xarxa de vigilància ambiental i que mostren que, en general, les xifres es mantenen molt similars a les de l'any anterior.
El problema són les partícules en suspensió inferiors a deu micres (PM10), que van superar el màxim de 50 micrograms per metre cúbic durant més de 35 dies a l'any en nou punts diferents de Catalunya --en aquesta ocasió també en Cassà de la Selva (Girona) i Alcanar (Tarragona)-- i els diòxids de nitrogen (NO2), que van superar el límit anual de 40 micrograms per metre cúbic en prop de la meitat de les estacions de l'àrea de Barcelona --el 33% a la zona 1 i el 58% a la zona 2--.
"La millora o l'empitjorament sempre és una tendència a molt curt termini. Si hi ha una millora molt ràpida sols pot ser deguda a les condicions meteorològiques", ha argumentat la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Assumpta Farran, qui ha preferit veure el got mig ple, i ha recordat que les PM10 no superen des del 2009 els límits mitjans anuals.
Farran ha reconegut que la reducció del consum de carburants en un 7% des del 2008 i de la mobilitat en al voltant d'un 6%, així com un descens de la producció industrial, ha permès obtenir millores, tot i que també ha indicat que l'envelliment del parc de vehicles juga en sentit contrari.
La directora general, tot i que ha apuntat que l'estratègia des de fa anys passa per reduir la circulació i fer que els vehicles que quedin als carrers siguin cada vegada més nets, ha descartat prohibir la circulació en algunes zones perquè, per complir amb els llindars de contaminació a les zones més problemàtiques, el trànsit hauria de reduir-se a la meitat i això "no és viable".
Catalunya dedica anualment 1,5 milions d'euros a mesurar el nivell de quinze contaminants, el que genera més de 37 milions de dades, i en aquest 2012 també comença a entreveure's el problema de l'ozó troposfèric, un contaminant secundari amb un màxim que també s'ha superat en 17 dels 49 punts de la xarxa que ho han mesurat en els dos últims anys.
