El seu lema episcopal invocava la unitat que ha demanat Jesús al pregar en la vigília de la seva mort
BARCELONA, 17 des. (EUROPA PRESS) -
El cardenal Ricard Maria Carles ha estat l'arquebisbe de Barcelona que va plantejar el 1993 la divisió la demarcació religiosa en tres diòcesi: Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, cosa que es va fer efectiva amb el successor, Lluís Martínez Sistach.
Carles va deixar aquest càrrec el 15 de juny del 2004, als 78 anys i després de 14 en el càrrec, moment en què van nomenar Sistach i es va fer efectiu el desmembrament: malgrat el rebuig que això suscitava en sectors de l'Església a Catalunya, Joan Pau II va publicar el decret, que també va implicar dividir els béns immobles entre les tres demarcacions.
Al principi del seu mandat, va formar un equip plural que agrupava les diferents sensibilitats de l'Església catalana, però més endavant hi va haver polèmica amb grups tant de capellans com de laics pertanyents a col·lectius de base que el van acusar d'actuar segons posicions conservadores i no nacionalistes.
Alguns grups van ser especialment crítics amb ell per proposar nomenaments de nous bisbes a Catalunya, tot i que el cardenal es va acomiadar de la diòcesi amb una missa multitudinària a la basílica de Santa Maria del Mar.
Ricard Maria Carles i Gordó va néixer el 24 de setembre del 1926 a València, on va cursar els estudis primaris a l'escola de les Teresianes, i els secundaris en la de Sant Josep dels Pares Jesuïtes.
Fins als 82 anys encara era capaç de pujar una muntanya de mil metres per resar en el cim, rememorava en el llibre 'Entrevistes amb 12 bisbes espanyols' el llavors director de l'oficina de premsa de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Isidro Catela.
SACERDOT EL 1951, BISBE EL 1967
Es va ordenar sacerdot el 1951; dos anys després es va llicenciar en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca i es va convertir en el rector i arxipreste de Tabernes de Valldigna (València); el 1967 el van destinar a la parròquia de San Fernando de la ciutat de València.
El 3 d'agost del 1969 va ser consagrat bisbe de Tortosa (Tarragona) i va passar a presidir la subcomissió per a la Família i la Comissió per als Seminaris i les Universitats de la CCE; i el 23 de març de 1990 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, on va crear l'Institut de Teologia Espiritual.
Joan Pau II el va designar el 1995 membre del consell de cardenals per a l'estudi dels problemes econòmics i organitzatius de la Santa Seu, fins que el 2001, d'acord amb el Dret Canònic, va presentar la dimissió del seu càrrec arquebisbal.
Però la dimissió no es va acceptar fins al 2004 --quan el va succeir Sistach, també convertit després en cardenal--, i el 2006, al complir 80 anys, va perdre la condició de cardenal elector.
Només va arribar a participar en el conclave que va elegir Papa a Joseph Ratzinger, el que recordava com una "experiència extraordinària" que li va permetre analitzar durant dues setmanes juntament a la resta de cardenals la situació mundial de l'Església.
'UT OMNES UNUM SINT'
El llibre d'Isidro Catela resumeix el seu pensament en el lema episcopal 'Ut omnes unum sint' el pensament de Carles: 'Que tots siguin una sola cosa', expressió extreta de l'Evangeli i que pertany a l'oració fervent de Jesús en la vigília de la seva mort.
"Només si ens veuen units, el món creurà. No hi ha cos possible si els membres s'odien uns a altres", defensava.
A més de consagrar-se a la fe, era un aficionat a l'alpinisme, l'espeleologia i les falles valencianes, havia jugat a futbol, tenia experiència com a actor de teatre i solista d'un cor, declarava el seu amor pel Mediterrani com a valencià, i col·leccionava fòssils.
