Actualitzat 09/11/2017 17:47

El càncer de pulmó supera el de mama com a primera causa de mort prematura de barcelonines

Laia Ortiz, Gemma Tarafa i Carme Borrell
EUROPA PRESS

La pobresa material afecta el 9% de veïns i baixa la desigualtat en esperança de vida per barris

BARCELONA, 9 nov. (EUROPA PRESS) -

El tumor maligne de traquea, bronquis o pulmó va superar el de mama per primera vegada el 2015 com a causa de mort prematura de dones de Barcelona i va passar a ser la primera a la ciutat, segons l'informe 'La Salut a Barcelona 2016'.

Aquestes dades reflecteixen l'increment del consum de tabac en dones fa uns 20 anys, ha destacat aquest dijous en roda de premsa la gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Carme Borrell, juntament amb la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz.

La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha afegit que l'ha desbancat a causa també del descens de la mortalitat per càncer de mama, després de l'impuls de campanyes de detecció precoç de la malaltia.

La següent causa de mort prematura de dones de la ciutat el 2015 --amb les últimes dades disponibles-- van ser els suïcidis i les autolesions, seguits pel tumor maligne d'intestí gros i del d'ovari.

ELS HOMES

El càncer de pulmó, tràquea o bronquis es va mantenir com la primera en homes, per davant de les malalties isquèmiques del cor; els suïcidis i les autolesions --el 2014 la segona causa--, i les lesions de trànsit, que superen per primera vegada la cirrosi i altres malalties del fetge.

Han destacat que les principals causes de mortalitat prematura --abans dels 70 anys-- mostren en general una tendència estable o de decreixement, exceptuant les lesions de trànsit en homes i el càncer de pulmó i ovari en les dones: "Morim més de vells que abans", ha destacat Tarafa.

ESPERANÇA DE VIDA

L'esperança de vida el 2015 va ser de 80,8 anys en homes i de 86,6 en dones, i les desigualtats entre barris i segons la renda estenen a disminuir: en el període 2009-2013, la diferència entre el barri amb més esperança de vida (Pedralbes) i el que en tenia menys (Torre Baró) era d'11,3 anys, i en el de 2011 a 2015, va ser de 10,4 entre els dos extrems: Maternitat i Vallbona.

Borrell ha explicat que aquest any han començat a aplicar una nova fórmula matemàtica per no tenir en compte només els extrems, que proporcionen dades molt fluctuants, sinó tots els barris segons la renda, sistema pel qual han conclòs que la diferència en l'esperança de vida entre els de més renda i els de menys era de 4,6 anys entre 2010 i 2012, i va passar a ser de 3,6 anys entre 2013 i 2015.

POBRESA MATERIAL I ENERGÈTICA

El 9% dels barcelonins pateixen pobresa material severa, i el 10,6%, pobresa energètica, que pot provocar malalties respiratòries i cardiovasculars pel fred i morts durant onades de calor si no es pot mantenir la llar a una temperatura adequada, a més de problemes de salut mental i de nutrició per les dificultats per cuinar, segons Ortiz.

El 15,5% d'homes i el 22,6% de dones més grans de 15 anys consideren que la seva salut és regular o dolenta --el 24% i el 41% a les classes més baixes, i el 10,6% i el 12,3% a les més altes--, i el 20,3% de les dones té problemes de salut mental, xifra que descendeix al 16,5% en homes.

Les lesions en l'àmbit laboral van augmentar el 2016, especialment les mortals --van passar de 25 a 31-- i les greus --de 203 a 259, després d'una dècada de descensos--, i les malalties laborals van sumar 569 casos declarats, amb patologies musculoesquelètiques com les més freqüents.

CONTAMINACIÓ I SOROLL

El 68% de la població de Barcelona està exposada a nivells superiors als establerts per la normativa europea per diòxid de nitrogen (NO2), i el 97% es troba potencialment exposada a nivells superiors de partícules als marcats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), més estrictes que els de la UE.

El 47% de la població de Barcelona assegura que hi ha molt soroll al seu barri, cosa que augmenta especialment a Ciutat Vella (74,2) i l'Eixample (68,7%) i pot provocar insomni, increment de la irritabilitat, disminució del rendiment, nerviosisme i estrès, ha explicat Borrell.

SERVEIS SANITARIS

El 64,3% dels barcelonins expliquen només amb cobertura sanitària pública --amb molta variació segons el districte: a Sarrià-Sant Gervasi és el 25%, i a Nou Barris, el 83%--, i els temps d'espera es compleixen en els processos quirúrgics garantits, que han de prestar-se en sis mesos.

No obstant això, el 8% de les persones han d'esperar més d'un any per a altres procediments quirúrgics, i el 35% esperen més de tres mesos per a proves diagnòstiques no preferents, i un 24% de les cites prèvies a l'atenció primària es donen amb més de 48 hores de marge.

FECUNDITAT I TRANSMISSIÓ SEXUAL

La fecunditat de les barcelonines d'entre 15 i 49 anys es va mantenir en 38,2 naixements per cada 1.000 dones, i es va reduir en dones d'entre 15 i 19, passant de 21,5 casos a 19,1 per cada 1.000, xifra que augmenta fins a 29,2 a Nou Barris i 26,3 a Ciutat Vella.

Es van detectar 310 casos de VIH --66 menys que el 2015-- i 35 de sida --33 menys--, mentre que la sífilis i la gonocòccia van augmentar, cosa que han atribuït principalment a millores en el diagnòstic i en la detecció, i la tuberculosi va disminuir un 6,9% respecte a l'any anterior.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés