L'alcaldessa, Collboni i Maragall es perfilen com a candidats a un any de les eleccions
BARCELONA, 28 maig (EUROPA PRESS) -
La decisió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de presentar-se com a candidata per optar a un tercer mandat en les eleccions municipals del maig del 2023 ha accelerat la precampanya electoral a la capital catalana de cara als pròxims comicis, que se celebraran d'aquí a un any.
Colau no s'havia pronunciat sobre si es tornaria a presentar o no i va ser dijous de la setmana passada quan va anunciar que es presentaria a les primàries de BComú per poder culminar el seu projecte de ciutat amb el "convenciment" que guanyarà les eleccions, tot i que va assegurar que aquest seria el seu tercer i últim mandat.
Amb el seu anunci i encara no formalitzat oficialment, els tres principals partits del consistori --comuns, ERC i PSC-- ja tenen els seus candidats perfilats a un any dels comicis, ja que, a més de Colau, aquest dissabte ERC proclamarà Ernest Maragall com el seu alcaldable en ser l'únic que ha presentat els avals necessaris en el procés de primàries dels republicans.
En el cas del PSC, el primer tinent d'alcalde i líder del grup, Jaume Collboni, va assegurar aquest dijous que serà el candidat en les pròximes eleccions quan s'obri el procés de primàries, que el partit preveu fer a la tardor, i, a més, va mostrar la seva convicció que serà el pròxim alcalde.
EL GOVERN "DE FACTO"
Aquest mandat, el Govern municipal (BComú i PSC) ha tirat endavant bona part dels grans projectes de la ciutat amb el suport d'ERC, a qui erigeixen com el seu soci preferent, i Colau els ha agraït haver format un govern "de facto", tot i que no van voler formar part de l'executiu amb els comuns i els socialistes.
El suport d'ERC als pressupostos municipals --a canvi d'aprovar els de la Generalitat-- va enterbolir la relació dels republicans amb el Govern municipal i l'espionatge amb el programa Pegasus ha acabat de refredar la situació, especialment entre Colau i Maragall per la reacció d'aquest últim, que va acusar l'alcaldessa i el primer tinent d'alcalde de beneficiar-se de l'espionatge.
Les tres formacions es veuen amb probabilitats de guanyar i marquen distàncies entre ells de cara als comicis; de fet, Colau va afirmar que es veu "millor posicionada" que en les eleccions del 2019, quan Maragall la va guanyar en vots i la va empatar a 10 regidors, i ERC i PSC es veuen com els principals rivals entre ells.
LA INCÒGNITA DE JUNTS I PP
Respecte als altres grups municipals, una de les principals incògnites és qui serà el candidat de Junts, després que Elsa Artadi (Junts) va renunciar a la candidatura --que havia fet oficial al febrer-- ja que va abandonar la política.
L'interrogant sobre la candidatura de Junts es mantindrà fins que se celebri el congrés que el partit celebrarà el 4 de juny per escollir la nova direcció i el 15 i 16 de juliol per aprovar la ponència política i organitzativa, amb la qual hauran d'"encaixar" el procés de primàries de les municipals, segons va explicar el portaveu del grup, Jordi Martí.
El dubte també envolta el líder del PP al consistori, Josep Bou, que espera que el partit liderat per Alberto Núñez Feijóo decideixi sobre si serà de nou candidat a l'alcaldia, una decisió que el grup preveu que es prengui a la tardor.
En el cas de Cs, la seva presidenta a Barcelona, Luz Guilarte, ha mostrat la seva intenció de presentar-se a les primàries per ser candidata i, segons han apuntat fonts de la formació a Europa Press, hi ha probabilitats que sigui així, ja que compta amb el suport del partit.
LES CANDIDATURES DE VALENTS I LA CUP
Valents, que actualment està centrat en l'expansió del partit, ha anunciat aquest dijous que la seva candidata serà la líder de la formació, Eva Parera, i demana la "unitat del constitucionalisme", malgrat que adverteix que no poden esperar la resta de formacions.
A més, aquest cap de setmana, la CUP --que va aprovar a l'octubre del 2021 concórrer als comicis municipals del 2023 "amb una candidatura rupturista i transformadora"-- aprovarà la seva proposta base per a la conformació de la llista, que preveu continuar construint i enfortint els mesos vinents.
Segons han detallat fonts de la formació a Europa Press, encara no es decidiran els candidats "ni possibles fórmules de noms de candidatura", però sí que s'aprovarà el calendari corresponent i preveuen decidir els noms després de l'estiu.
Per la seva banda, Vox ha manifestat la intenció de presentar una candidatura a les eleccions municipals de la capital catalana, si bé encara no han concretat qui serà el candidat de la formació.
Així mateix, queda per veure com es formalitza la candidatura ciutadana que va anunciar MésXBCN i qui presentarà Centrem, que encapçala l'exconsellera i ex-secretària general del PDeCAT, Àngels Chacón, i que va sondejar com a alcaldable l'expresident del FC Barcelona Sandro Rossell, tot i que fonts pròximes van assegurar a Europa Press que valora l'opció de fer-ho com a independent.
