BARCELONA, 31 d'octubre (EUROPA PRESS)
Catalunya compleix demà el segon aniversari de les seves eleccions autonòmiques --celebrades l'1 de novembre del 2006-- sense novetats en importants àmbits pels quals havia apostat el segon tripartit, com un nou finançament autonòmic i el traspàs de Rodalies, i davant de l'amenaça d'una possible retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional (TC). Així i tot, el Govern d'Entesa exhibeix alguns èxits en matèria social.
En l'historial del tripartit hi ha la inauguració d'estacions de metro a Barcelona, la reducció d'emissions contaminants a l'àrea metropolitana --amb la limitació de velocitat a 80 km/h--, la posada en marxa de la llei de serveis socials, el pacte per la innovació, el pacte per l'habitatge, la presència de la cultura catalana a Frankfurt, l'Oficina Antifrau, les 'ambaixades' a l'estranger i el desplegament total dels Mossos d'Esquadra aquest mateix cap de setmana.
Tot i això, aquests dos anys han anat acompanyats d'algunes crisis, sobretot vinculades amb les infraestructures: els talls del servei de Renfe que va provocar les obres de l'arribada de l'AVE a Barcelona, la sequera de la primavera passada --amb la polèmica interconnexió de conques-- i els efectes que va tenir l'apagada elèctrica que va afectar la capital catalana l'estiu del 2007, i que va deixar 323.337 abonats sense llum, en alguns casos fins a 56 hores.
Coincidint amb l'equador de la legislatura, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha instat aquesta setmana els seus socis del tripartit, PSC i ICV-EUiA, a actualitzar i concretar entre novembre i desembre el pacte de Govern.
FINANÇAMENT I ESTATUT
El segon aniversari arriba sense acord sobre finançament autonòmic, fet que implicaria un augment de recursos per part de la Generalitat, fonamental per reforçar les polítiques socials i construir noves obres públiques, dos dels objectius que es van marcar els tres socis.
L'Estatut estable que l'acord "bilateral" Estat-Generalitat sobre el nou finançament havia de produir-se dos anys després de l'entrada en vigor de l'Estatut. El que és el mateix, el 9 d'agost com a límit, alguna cosa que no s'ha produït. Els partits catalans van optar per una resposta unitària davant dels "incompliments" del Govern espanyol, tot i que aquesta unitat ha anat acompanyada per polèmiques i tensions entre els tres partits d'esquerres i CiU, a l'oposició.
Un altre dels objectius del Govern és avançar en el desplegament de l'Estatut. Després de dos anys de vigència, Generalitat i Govern espanyol han acordat 14 transferències, de les quals 11 corresponen a noves competències que l'Estatut dóna a la Generalitat. Entre les més emblemàtiques, les relatives a ordenació i gestió del litoral, el traspàs dels permisos de treball, el traspàs de l'Hospital Clínic de Barcelona i l'homologació i convalidació d'estudis estrangers no universitaris.
PRIMERA INAUGURACIÓ EN EL METRO
La prolongació de la línia 3 del metro de Barcelona entre Canyelles i Trinitat Nova és la primera obra de metro que inaugura el tripartit des que va arribar el poder, el 2003, en espera d'inaugurar el primer tram de la Línia 9 --de Sagrera/Meridiana a Badalona i Santa Coloma de Gramenet-- i la prolongació de la línia 5 d'Horta a Vall d'Hebron passant pel Carmel.
Sobre la taula, encara està pendent de concretar-se el traspàs de Rodalies i Regionals de Renfe, i més concrecions del nou model de gestió de l'aeroport del Prat, que l'any que ve es veurà ampliat amb la inauguració de la nova terminal T-Sud. Mentrestant, la Generalitat segueix amb la construcció de l'aeroport de Lleida-Alguaire, i segueix amb la rehabilitació urbana de la llei de barris, un dels projectes estrella de Maragall.
Sobre equipaments penitenciaris, s'ha inaugurat la presó dels Lledoners, al Bages, tot i que s'ha endarrerit fins a finals de 2012 o principis de 2013 la finalització del pla que significarà que a Barcelona ja no quedin presons.
Mentrestant, aquest mateix cap de setmana culmina el desplegament dels Mossos d'Esquadra a tot el territori català, i s'ha aconseguit una reducció significativa dels accidents de trànsit mortals. També sobre trànsit, es va aprovar la limitació de la velocitat màxima a 80 quilòmetres per hora en els accessos a Barcelona, fet que ha mitigat les emissions de diòxid de carboni.
INTERROGANTS EN LA LLEI DE DEPENDÈNCIA
Les polítiques socials són un dels grans eixos de l'acord de Govern, i possiblement on hi ha hagut més avenços. Malgrat això, existeix un gran interrogant sobre el desplegament de la LLEI DE LA DEPEndència, ja que les aportacions de l'Estat per sufragar els seus costos són insuficients, segons la Generalitat.
Per aquesta raó, tant el president de la Generalitat com la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, han demanat més recursos ja que, el 2009, es poden acollir a les ajudes que preveu la llei les persones amb grau de dependència menor. Sense més diners, han assegurat, continuar amb el desplegament de lA LLEI DE LA DEpendència no serà possible, tot i que Montilla ja ha anunciat que "no se suspendrà".
En sanitat, encara no han començat els treballs d'un dels principals projectes que es va marcar per a la seva segona legislatura la consellera Marina Geli: una nova Llei de Salut. Sí que s'ha aprovat la llei de salut pública i també la que reforma l'Institut Català de la Salut (ICS), i el decret que possibilita una segona opinió mèdica, a més de la introducció de la vacuna del papil·loma.
Alhora, segueixen els interrogants sobre la regulació de les teràpies naturals, després del recurs contra la normativa. La Conselleria es planteja, a més, elaborar un decret sobre els avortaments, ja que la gran majoria d'ells s'efectuen en clíniques privades, i no en la sanitat pública, tot i que aquest àmbit no figurava en l'acord que es va firmar al principi de legislatura.
En educació, el principal repte sobre la taula és la llei catalana d'educació, l'avantprojecte de la qual aprovat pel Govern no té el suport d'un dels tres socis, ICV-EUiA. Hi ha discrepàncies entre els tres socis sobre si amb aquesta llei han de revisar-se els concerts als centres que escolaritzen nens i nenes per separat.
La Conselleria d'Educació encara no ha estès totalment la sisena hora a l'escola pública, una de les mesures que va acordar el primer tripartit, presidit per Pasqual Maragall, i s'ha ajornat fins al curs que ve l'extensió de la tercera hora de castellà a primària.
En cultura, el Govern d'Entesa ha tirat endavant el Consell de Cultura i de les Arts, a més de la nova llei de la CCMA, amb polèmica inclosa sobre el grau de politització dels membres del nou consell d'administració. Després de la Fira de Frankfurt, el Govern continua amb la voluntat de projectar internacionalment Catalunya, alguna cosa que també fan possible les delegacions que s'han obert a l'exterior --Londres, Berlín i París, a les quals aviat s'hi afegiran Nova York i dues més a l'Amèrica Llatina--.
Un altre dels objectius del Govern d'Entesa són els pactes nacionals: acords amb el Govern, partits polítics i agents socioeconòmics en àmbits en concret. Dels quatre que eren sobre la taula, se n'han aconseguit dos: Habitatge --sense el suport de CiU i PP-- i Innovació i Investigació --amb
l'absència de CCOO--, i encara han de perfilar-se el d'infraestructures i el d'immigració.
En economia, aquest estiu s'ha signat el segon acord estratègic amb els agents del sector, i segueixen pendents objectius com el traspàs de les polítiques actives d'ocupació, la creació de l'Agència Catalana de Turisme i el decret d'energies renovables.
