El Parlament citarà als 'pares' de la Constitució i institucions estatals i europees
BARCELONA, 3 set. (EUROPA PRESS) -
CiU i ERC han rebutjat aquest dimarts que el president de la Generalitat, Artur Mas, comparegui en la primera fase dels treballs de la comissió d'estudi del Parlament sobre el 'dret a decidir', una proposta que havia llançat el PSC i que ha rebut el suport d'ICV-EUiA i l'abstenció de la CUP.
El líder de CiU en la Cambra, Jordi Turull, ha argumentat que el president català pot ser interpel·lat quan els grups ho creen oportú en les sessions de control parlamentàries, i que el seu paper és l'impuls polític de la consulta, no comparèixer en una comissió prevista per a experts.
El portaveu parlamentari socialista, Maurici Lucena, ha argumentat que el seu partit vol que Mas sigui el primer a comparèixer per explicar en quin punt estan les negociacions amb el Govern espanyol per fer una consulta legal i acordada.
El PSC volia saber "les converses tant telefòniques com presencials" entre els dos governs, i també quins mecanismes preveu el president català per fer efectiu el 'dret a decidir' dels catalans.
ERC: QUE COMPAREGUI DESPRÉS
Turull ha replicat que "les negociacions han de ser discretes" i no publicitar-se en comissions d'estudi, i la diputada Gemma Calvet (ERC) ha explicat que no veu convenient que Mas comparegui en la primera fase de la comissió, però ha obert la porta que sí ho faci en la segona fase, quan s'abordi l 'impuls polític de la consulta.
Més enllà d'aquesta discrepància sobre el president, els cinc partits que formen part de la comissió, CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP --PP i C's van renunciar-- han aprovat per unanimitat el pla de treball, que fixa que la primera compareixença serà la del president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, el 16 de setembre.
ESCÒCIA I EL QUEBEC
De Gispert, que ha estat l'encarregada de dissenyar el pla, ha explicat que la seva prioritat és que la comissió abordi "les experiències en Dret comparat", és a dir, saber de primera mà els casos del Quebec --que ja ha celebrada dos referèndums-- i Escòcia, que té data per a setembre de 2014.
Aquesta decisió ha estat molt ben rebuda pels grups i en especial pel PSC, que insisteix que El Quebec i Escòcia han de ser els referents catalans ja que en els dos casos la consulta ha tingut l'aval de l'Estat: "És com es fan les consultes en el món civilitzat", ha argumentat Lucena.
De Gispert també ha anunciat que entre els experts que el Parlament vol consultar a la comissió d'estudi de la consulta estan tres dels coneguts com a 'pares' de la Constitució: Miquel Roca, Miguel Herrero i José Pedro Pérez-Llorca.
Tot i que encara sense esmentar noms, el pla de treball també recull que es consultarà a agents econòmics i socials de la societat catalana, com els sindicats, el Cercle d'Economia, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.
El pla de treball també preveu convocar a representants d'institucions estatals i europees, com els consellers permanents del Consell d'Estat i representants d'institucions de la UE com el Tribunal de Justícia, el Consell Europeu i diputats de l'Eurocambra.
La diputada d'ICV-EUiA Dolors Camats ha defensat la importància que les entitats que formen part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir compareguin --no cal totes--, i Quim Arrufat (CUP) ha considerat "d'especial rellevància" conèixer els casos d'Escòcia i El Quebec.
