Assegura que prop de 4.000 barcelonins estan a l'espera d'una plaça pública
BARCELONA, 6 jul. (EUROPA PRESS) -
La tinent d'alcalde de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, ha xifrat aquest divendres el dèficit d'inversió de la Generalitat en residències públiques per ancians en 2.780 places menys --respecte l'objectiu marcat pel mateix Govern a la programació 2008-2012--, així com un sobrecost per les arques municipals d'uns 18 milions d'euros anuals.
En una roda de premsa, Ortiz ha explicat que el consistori ha elaborat per primera vegada un informe sobre la situació, amb l'objectiu de fer una radiografia de la situació i afrontar l'envelliment actual i futur de la població, a més d'aclarir competències entre administracions i millorar la col·laboració en el Consorci de Serveis Socials de Barcelona (60% Generalitat i 40% Ajuntament).
Actualment, Barcelona disposa de 13.051 places de residència: el 42% (5.507 places) són públiques --ja siguin pròpies, concertades o col·laboradores--; un 46% (5.982) estan situades a centres privats però disposen d'una prestació econòmica vinculada (PEV), i el 12% restant (1.562) són privades: "Tenim infrarepresentació de la xarxa pública a la ciutat".
En aquest sentit, Ortiz ha insistit que, de les 5.507 places públiques, només un 30% són de gestió directa i el 70% restant les ofereixen proveïdors privats, i ha recordat que, segons el padró, el gener del 2018 hi havia 349.433 persones de 65 anys o més, el que representa el 21,5% del total, mentre que les projeccions auguren que l'any 2030 el 8,3% dels barcelonins tindran 80 anys o més.
LLISTA D'ESPERA
L'edil ha subratllat que l'abril del 2018 hi havia un total d'11.273 sol·licituds per entrar en una residència i 8.063 persones inscrites en llista d'espera --una mateixa persones pot presentar fins a tres sol·licituds a diferents centres, i mentre espera la plaça en un centre concret pot ingressar en un altre--, encara que Ortiz ha advertit que 3.942 esperen al seu domicili particular.
"Aquestes persones acostumen a rebre l'atenció del Servei d'Ajuda en Domicili (SAD), el Servei d'Atenció d'Urgència a la Vellesa (SAUV) o un equipament sociosanitari", i ha dit que, només per atendre les persones que esperen a les seves cases, es necessitaria incrementar un 72% les places públiques, i, que si se sumen les que esperen mentre estan a un altre centre, haurien de créixer el 109%.
A més, Ortiz ha assegurat que la radiografia actual assenyala que la ciutat té 24.114 persones amb un grau de dependència reconegut I (15.394) i II (8.720) que no estan a residències públiques o concertades, i de les quals només el 10% (2.631) reben una PEV, i que, encara que no estiguin en llista d'espera ni hagin fet sol·licitud, podrien tenir dret a una plaça pública.
També ha destacat que el pressupost del SAUV ha passat de 2,2 milions l'any 2011 als 7 milions l'any 2018, i ha advertit que, a la falta de places, se suma el problema de la renúncia de places: el 2007 es van produir unes 2.200 renúncies a places públiques, i la regidora ho atribueix a la "lentitud per donar resposta i assignar un recurs", ja que moltes persones busquen altres solucions pel seu compte.
OFERTA INSUFICIENT
L'Ajuntament ha alertat que el conveni signat el 2005 amb la Generalitat ja recollia la construcció de deu residències --1.200 places--, de les quals només se n'han construït quatre --384 places--, i ha criticat que, segons el Mapa de Serveis Socials 2016 recull que la cobertura de Barcelona és d'un 1,57% davant del 2,5% del conjunt de Catalunya, sense computar els PEV.
Ortiz ha lamentat que la programació territorial 2015-2018 ja no contempla aquesta anàlisi a nivell de ciutat, però sí a nivell de comarca, i que situa el Barcelonès com a zona prioritària molt alta amb una necessitat d'increment de places d'entre 3.100 i 6.200, el 78% del total previst per tota Catalunya: "Moltes vegades la planificació s'oblida de la proximitat dels usuaris amb les seves famílies".
"No disposar de les 2.780 places previstes a la programació territorial 2008-2012 i que no s'han construït genera un estalvi anual a la Generalitat de prop de 28,8 milions d'euros", i ha assegurat que el consistori també gasta 4,5 milions en 1.384 habitatges per ancians; 11,5 milions en teleassistència, i 600.000 euros al Respir Plus, entre altres projectes específics per ancians.
MESURES
Ortiz ha demanat crear un sistema d'informació periòdic, transparent i àgil sobre places disponibles i llistes d'espera; un increment de les auditories sobre la qualitat i l'eficiència del servei que es dona; dignificar les condicions laborals i professionals del sector, i aprovar una Llei d'Autonomia Personal que aposti per la desinstitucionalització i l'atenció en l'entorn habitual.
El vicepresident del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona, Joan Martínez, ha demanat garantir la transparència en les llistes d'espera per accedir a residències, i ha demanat afavorir la participació dels ancians als espais de participació perquè "ningú decideixi per ells", així com assegurar un espai sindical, bones condicions i formació pels cuidadors.
