BARCELONA, 18 d'abril (EUROPA PRESS)
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna de 18 anys de presó per a l'home que va assassinar a punyalades la seva companya sentimental al domicili que compartien a Calders (Bages) i va simular després que la dona havia estat víctima d'un assalt a l'habitatge. També haurà de pagar als familiars de la víctima 250.000 euros.
El condemnat, Josep M.S., va al·legar que durant el judici es va vulnerar el seu dret a la presumpció d'innocència en entendre que el tribunal popular que el 25 d'octubre del 2007 va emetre un veredicte de culpabilitat d'acord amb indicis "massa oberts", que donaven peu a diverses interpretacions, i "massa febles" per considerar -lo culpable.
El matí de l'1 de març del 2006, Josep M.S., de 44 anys, havia sortit de casa seva a la mateixa hora de sempre per portar al col·legi el seu fill i el de María Elena B.A. --nascuts de matrimonis anteriors-- i suposadament per fer gestions laborals, va tornar al domicili que compartia amb la víctima a la urbanització La Guardia de Calders i li va clavar "reiteradament" un ganivet d'11 centímetres de fulla, causant-li fins a 23 ferides.
Segons ha declarat provat el veredicte, el processat va assassinar amb traïdoria la seva parella, de 32 anys, ja que va començar a apunyalar-la aprofitant que estava dormint al llit, "desprevinguda". Josep M.S. va apunyalar Maria Elena B.A. "un mínim de quatre vegades al coll" i, després, li va clavar una punyalada al cor "per assegurar el resultat mortal".
Davant de l'evidència del vídeo registrat per les càmeres de seguretat d'una entitat bancària, l'advocat de l'acusat ha reconegut que el seu client estava a la localitat d'Artés, a prop de Calders, però que no va tenir temps material per cometre el crim perquè va realitzar diverses gestions laborals a Correus, al banc, en un polígon industrial de Sant Fruitós de Bages (Barcelona) i a l'agència de viatges que regentava amb la seva dona.
Segons la seva versió, va estar fent temps fins a les 10.30 hores, quan havia quedat per trucar per telèfon a la víctima per despertar-la, com feia cada matí. L'acusat la va trucar "quatre o cinc" vegades i, alarmat perquè la víctima no responia, va decidir acudir a casa seva, vigilada per un gos de raça Rottweiler.
Per a la Sala Civil i Penal del TSJC es tracta d'una "coartada injustificada" que va resultar falsa i ha considerat que sí que va tenir temps, perquè "quan s'ha ordit un pla en els seus més lleus detalls", costa molt menys executar-lo que quan es realitza de manera improvisada.
Tot i que ni la porta ni les finestres estaven forçades, el processat va assegurar que l'assassí podria ser una tercera persona, com l'home que havia pintat la casa i tenia les claus, tot i que es va demostrar que no estava a la zona el dia del crim. El tribunal considera inversemblant que la dona lligués el gos abans d'obrir la porta a un desconegut que, segons les hipòtesis de l'acusat, la va matar al llit i no a l'entrada del domicili.
María Elena B.A. va treballar com a prostituta fins al 1998, quan va conèixer Josep M.S. en un club de contactes, però va haver de fer algun 'striptease' i prostituir-se ocasionalment a causa de les dificultats econòmiques. D'aquí, que la defensa assegurés que el presumpte lladre podria haver-se endut algun document comprometedor en lloc d'un objecte de valor.
Durant el judici, els investigadors van sostenir que Josep M.S. va simular el robatori després del crim i basen la seva hipòtesi de simulació de delicte en el fet que els calaixos havien estat extrets i tirats a terra però sense haver estat remenats.
La defensa també va recordar que, encara que no es van trobar empremtes dactilars de ningú més, sí que es va trobar un borrissol al coll de la víctima que pertanyia a una tercera persona que no va arribar a ser identificada. Els investigadors creuen que l'autor del crim el va col·locar, com també va fer el mateix amb alguns pèls del gos, per desviar l'atenció.
Alhora, a l'escrit d'apel·lació, es descarta la participació de Josep M.S. en el crim perquè es van trobar diverses empremtes impreses en la sang de la víctima, en direcció a la porta de l'habitatge, que corresponien a uns sabatilles esportives del número 40, mentre que l'acusat calça un 42.
La defensa, assenyala la sentència, va obviar la informació aportada per un dels informes pericials, en què s'afirmava que les empremtes corresponien a unes sabatilles de la víctima. Els investigadors creuen que l'acusat se les va posar per desviar encara més l'atenció.
L'acusat també va al·legar la bona relació que mantenia amb la seva dona i va destacar que de la seva mort no va obtenir cap benefici econòmic, malgrat que algunes amigues de María Elena B.A. van declarar durant el judici que la parella tenia problemes i que ella estava angoixada per la situació econòmica.
