BARCELONA, 26 abr. (EUROPA PRESS) -
El Jutjat social 10 de Barcelona ha condemnat la cantant Isabel Shakira a indemnitzar amb més de 1.900 euros una parella que treballava per a ella per haver-los acomiadat de manera improcedent.
Segons la sentència a la qual ha tingut accés Europa Press, el jutge ha qualificat l'acomiadament d'improcedent al no haver enviat la cantant cap notificació escrita sobre l'acomiadament a Divier-Enrique H. i a Maritza-Isabel de Á., tot i que no ho ha considerat nul com demanaven les víctimes, doncs no han pogut demostrar que es vulneressin drets fonamentals.
El 8 d'abril de 2011, hi va haver una discussió entre Shakira i un dels dos treballadors domèstics que tenia contractats --i als qui pagava un pis a Barcelona-- amb motiu de la preparació d'un sopar a la casa.
Dos mesos després, els dos treballadors van presentar a la cantant una oferta de resolució del contracte de mutu acord, que aquesta va denegar, per la qual cosa el 31 de maig van abandonar el pis que aquesta els pagava i li van tornar les claus, i el 18 de juny la van demandar per haver vulnerat els seus drets fonamentals.
Els denunciants van sostenir en la demanda que prestaven servei de cuina, xofer, compres i assistència general a Shakira des del 2002, primer a les Bahames i després a Barcelona, però que mai havien formalitzat contracte de feina ni alta en la Seguretat Social, que realitzaven jornades de fins a 17 hores i que havien suportat tota mena d'exigències i amenaces.
L'artista ho va desmentir davant del jutge i ha afirmat que el contracte s'havia signat a Colòmbia i que la discussió del 8 d'abril s'havia resolt "pacíficament", pel que constituïa una dimissió i no un acomiadament, recull la sentència.
NOMÉS TERRITORI ESPANYOL
Respecte a si cal indemnitzar Divier-Enrique H. i Maritza-Isabel de Á. des que van començar a treballar per a la cantant o només a partir que ho van fer a Espanya, el jutge ha considerat que "només es té en compte el període transcorregut des del començament dels serveis al territori espanyol", ja que la relació laboral anterior no queda subjecta al dret nacional.
Segons el jutge, el dret aplicable "ha de ser l'espanyol, per prestar els serveis a Espanya", i no ha estat demostrat que les víctimes prestessin la majoria dels serveis a l'estranger, com van declarar davant del jutge.
La sentència no és ferma, per la qual cosa les dues parts poden presentar un recurs de suplicació a la Sala Social el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
