((Aquesta notícia substitueix l'anterior sobre el mateix tema per un error en el titular i el primer paràgraf))
BARCELONA, 11 de desembre (EUROPA PRESS)
Artistes catalans com Clavé, Lamolla i Salvador Ortigaes troben des d'avui a la nova sala monogràfica que obre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (Mnac) per fer justícia a les avantguardes catalanes dels anys 30, una època artística rellevant que fins ara no es veia reflectida més que amb algunes pinzellades en algun museu.
Entre les 29 obres que es poden admirar des d'avui en aquesta sala destaca 'Constel·lació' (1933), d'Artur Carbonell, una obra que la premsa il·lustrada de l'època ja va reproduir com a peça excepcional, ha destacat el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
Les noves adquisicions que es mostren en aquesta sala --i que s'exhibeixen per primera vegada-- són 12, mentre que n'hi ha quatre en dipòsit i set més en dipòsit amb opció a compra. Una de Marinel·lo és l'única donació d'aquest any que es mostra, tot i que la filla de Lamolla, Yolanda García Lamolla, també ha donat al Mnac obra del seu pare.
"És essencial per no morir entrar en el món del col·leccionisme", ha estimat la directora del Mnac, Maite Ocaña, afegint que estan "estancats" aquells museus que no adquireixen obra per dació o compra. "Ara vénen a nosaltres perquè saben que podem i volem adquirir", una cosa que anys enrere no passava, ha recalcat.
El president de la Fundació Mnac, Narcís Serra, ha observat que millorar el fons del museu per a aquest període implica una "connexió amb la societat civil catalana" perquè les famílies tenen quadres de les avantguardes catalanes dels anys 30.
Tot i això ha reconegut que han d'aconseguir obres de Salvador Dalí i de Joan Miró per tenir "a les icones" d'aquesta època passada a la Guerra Civil.
El pressupost de 668.000 euros que han tingut per configurar aquesta sala ha estat aportat, gairebé la meitat, per part de la Conselleria (300.000 euros). "La situació no permet moltes alegries pressupostàries però hi ha qüestions fonamentals", ha explicat Tresserras, no sense estimar que "de manera sistemàtica" els grans museus de Catalunya haurien de contenir part d'aquest patrimoni cultural nacional.
