BARCELONA, 19 de desembre (EUROPA PRESS)
El fiscal ha elevat avui de 19 a 21 anys de presó la pena sol·licitada per a la mare i el padrastre d'Alba per intent d'assassinat, un delicte contra la integritat moral i violència domèstica, mentre que l'advocada de la Generalitat --personada com a acusació particular-- ha elevat la seva petició de 26 a 28 anys i mig de presó per dos delictes de lesions --un d'ells agreujat-- i maltractaments.
També sol·liciten una indemnització d'1,5 milions d'euros per a la menor, que, amb una discapacitat del 90%, necessitarà sempre ajuda per fer totes les seves activitats quotidianes, com vestir-se, netejar-se o menjar. A més, té un important perjudici estètic, ja que com a conseqüència del cop al cap va perdre "substància òssia cranial", és a dir, "li falta literalment mig crani", ha assenyalat el fiscal.
Tots dos demanen la mateixa pena per als dos processats perquè, encara que podria ser Francisco Javier P.E. l'autor material, Ana María C. va restar "impassible" malgrat "tenir l'obligació d'actuar" i de posar fi als maltractaments que patia la seva filla, ja que la relació maternofilial "va més enllà del vincle biològic". És per aquesta raó que el fiscal també demana que li retirin la pàtria potestat definitivament.
"Tanca els ulls tot i l'absoluta evidència", ha afirmat el fiscal, per a qui Ana María "no tenia la sospita sinó el coneixement" del que passava, perquè "va presenciar les vexacions de les quals era objecte la seva filla". Així ho va explicar als psicòlegs la germanastra de la menor, Maite, que també va dir que quan Alba vomitava, l'acusat feia sortir Maite i Ana María de l'habitació per fer-li menjar els seus propis vòmits.
El dia de l'última pallissa, el 4 de març del 2006, la dona va deixar a soles la seva filla amb el processat amb l'"excusa tan absurda com posar-li la jaqueta" i després "va mentir a tothom sobre el que havia passat", fins que va ser detinguda i va canviar la versió de la caiguda del llit per la que ella esperava al carrer quan va baixar Francisco Javier P.E. amb Alba en braços. "Sabia que havia fet alguna cosa malament deixant-la a soles amb Francisco Javier", ha afirmat el fiscal.
A més, tot i que Ana María C. tenia dret a no declarar després de ser acusada, "el silenci davant de la presència d'indicis incriminatoris és un indici més en contra seu" segons la jurisprudència del Tribunal Suprem esmentada pel fiscal, que ha qualificat l'acusada de "mare entre cometes".
El fiscal considera que el relat que va oferir Maite als psicòlegs és "especialment espontani i que la seva naturalitat a vegades resulta esgarrifosa", i encara ho hagués estat més de boca d'Alba, ha recordat la lletrada de la Generalitat. La defensa de Francisco Javier P.E., en canvi, ha esgrimit la gravació feta pel germà del processat com la versió autèntica, en què la nena va corroborar la versió del seu pare. Tot i això, segons els experts, la nena va defensar en primera instància aquesta versió perquè tenia por del seu pare, segons els especialistes.
Tant aquest lletrat com el que representa Ana María C. han demanat la lliure absolució dels seus representats, encara que han qualificat "la tragèdia que ha patit Alba" de "paorosa" i "terrible", i les lesions que té d'"esgarrifoses". "Això és així i no hi ha volta de full", ha afirmat el lletrat de Francisco Javier P.E., Juan Córdoba, que ha sostingut que no hi ha "ni un sola dada probatòria" contra el seu client.
Segons la seva opinió, el processat no va agredir Alba i va atribuir el traumatisme cranioencefàlic a una caiguda que va poder patir la menor aquella tarda, quan van estar en un parc d'atraccions, tot i que els forenses van assegurar que el cop al cap li va fer perdre la consciència de manera immediata i no hores després. A més, ha retret a la part acusatòria que "apunti sigil·losament" el començament de la convivència amb el començament dels maltractaments. "Vol això necessàriament dir que Francisco Javier P.E. va causar una brutal pallissa a Alba?"
La defensa d'Ana María C., José Luis López, ha sostingut que el seu client "ni podia preveure, i molt menys va acceptar" la conducta de l'acusat cap a la nena, i ha agregat que les "acusacions no se sostenen massa" perquè ni la policia --a la qual Maite li va explicar el que havia passat un mes abans de l'última pallissa-- ni la Generalitat van fer res perquè van entendre que els "maltractaments no eren de suficient gravetat".
A més, "se sacseja una nena perquè ha acabat amb la seva paciència però no per matar-la i no s'és conscient que se la pot matar", ha agregat el lletrat, que ha destacat que el jutge instructor no va explicar a Maite el dret a no declarar contra el seu pare, cosa que pot generar una situació d'indefensió per als processats.
Segons la seva opinió, Ana María C. pot no ser la millor mare del món, però ella no sabia que Francisco Javier P.E. anava a matar la seva filla i, a més, va portar la nena a l'ambulatori quan la va veure inconscient perquè rebés "assistència mèdica gràcies a la qual es va evitar la mort" de la menor.
Per això ha demanat que, si el tribunal accepta la qualificació d'intent d'assassinat, se li apliqui l'article 16.2 del Codi Penal, que eximeix de responsabilitat penal per un delicte intentat al qual eviti voluntàriament la seva consumació, tot i que el processat pot ser condemnat si els fets executats constitueixen un altre delicte o falta.
Després dels al·legats dels advocats, ha estat el torn de l'última paraula dels processats, un dret que només ha exercit Ana María C. per sol·licitar que la informin periòdicament sobre l'estat de salut de la seva filla. El judici ha quedat vist per a sentència.
