BARCELONA, 7 de febrer (EUROPA PRESS)
Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han desxifrat un codi en les molècules missatgeres que conté informació essencial per al correcte funcionament de les cèl·lules. El treball, que es publicarà en la revista científica 'Cell', està dirigit per l'investigador Raúl Méndez.
El genoma conté tota la informació necessària per construir i fer les funcions de tot ésser viu --els gens--. Aquestes instruccions contingudes en els cromosomes (ADN) es copien en molècules missatgeres (ARN missatgers) que, al seu torn, es tradueixen produint els elements funcionals de les cèl·lules: les proteïnes.
Tot i això, aquestes instruccions no es llegeixen totes alhora, sinó que cada grup de gens ha d'expressar-se en moments precisos de la vida d'un organisme o de cada cèl·lula d'un organisme. Una lectura incorrecta d'aquesta informació, tot i que les instruccions en si mateixes siguin correctes, resulta en nombroses patologies.
Molts gens, una vegada copiats als missatgers intermedis es tradueixen directament en proteïnes; en altres casos, aquests missatgers s'emmagatzemen fins que arribat el moment oportú es tradueixen en proteïnes. La clau que es tradueixin en proteïnes més aviat o més tard radica en els propis missatgers que, a manera de codi de barres, inclouen tota la informació sobre com, quan i amb qui han d'activar-se.
El treball dirigit per Raúl Méndez desxifra el codi de barres contingut en aquests ARN missatgers i identifica la maquinària que el llegeix. Això ha permès al grup investigador no només entendre com es regula l'expressió d'aquests gens a l'espai i en el temps sinó també identificar tots els gens que es controlen per aquest codi de barres.
Aproximadament el 20% dels gens humans es regulen d'aquesta manera i funcions tan bàsiques com la divisió de les cèl·lules, la seva resposta a hormones, el seu envelliment, la seva diferenciació a diferents òrgans del cos humà, i fins i tot la generació de memòria a llarg termini, depèn que aquest codi es llegeixi correctament. Per a Méndez, "una vegada desxifrat el codi, ara ens plantegem si defectes en la maquinària cel·lular que el llegeix poden estar implicats en patologies com el càncer".
