Actualitzat 28/10/2008 16:21

Díaz Yanes, director de 'Solo quiero caminar': "El guió original era pitjor que la pel·lícula. Mèxic el va canviar molt"

BARCELONA, 28 d'octubre (EUROPA PRESS)

El cineasta espanyol Agustín Díaz Yanes ha presentat avui a Barcelona al costat de l'actriu catalana Ariadna Gil la seva nova pel·lícula, 'Solo quiero caminar', el guió original de la qual, que era "pitjor que la pel·lícula", va donar una bolcada per bé quan el productor, José Manuel Lorenzo, li va proposar rodar a Mèxic D.F., ciutat que "va modificar molt" el guió, ha reconegut el director.

"Va ser un encert", ha prosseguit, al qual Lorenzo va afegir que va valer "la pena" fer un "esforç més gran de producció" per rodar durant gairebé tres mesos a la capital mexicana, "decorat perfecte" per a la pel·lícula, segons Gil, per la "barreja i riquesa" social que té.

Protagonitzada per les actrius espanyoles Victoria Abril, Pilar López de Ayala, Ariadna Gil i Elena Anaya i els mexicans Diego Luna i José María Yazpik, 'Solo quiero caminar' narra la història d'un grup de dones (Gil, Anaya, López de Ayala) "una mica fora de la llei" a les quals, després de tornar de Mèxic i acabar a la presó, Glória Duque (Abril) ajuda a venjar-se d'uns mafiosos mexicans (Luna, Yazpik) planejant un cop.

"Abans d'escriure, penso en les actrius i després els dono el guió", ha indicat Díaz Yanes, a qui li venia de gust treballar "amb dues generacions i mitja d'actrius" per a aquesta pel·lícula que s'estrenarà en totes les sales espanyoles el divendres 31 d'octubre i que no és la continuació de 'Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto' tot i que Glória (Abril) és el personatge que les enllaça.

Segons Gil, que va visionar 'Jackie Brown', de Quentin Tarantino, per preparar-se el paper --no 'Kill Bill' perquè és una "violència de còmic" i li interessava la real--, es va posar "sota règim militar" en un gimnàs dos mesos abans de començar a rodar per posar-se en forma, aprendre a agafar, carregar i disparar una pistola, fer virolles amb cotxes i donar puntades de peu al cap.

"El meu personatge és molt físic, gairebé no parla i havia d'explicar molt amb poques paraules", ha assegurat, i ha afegit: "És una dona buscant-se la vida i amb una vida difícil. És molt dura i té la sang freda per fer determinades coses, però alhora és dona i molt sensual".

BANDA SONORA D'HISPANITAT

Díaz Yanes, autor de films com 'Sin notícias de Dios' i 'Alatriste', ha destacat de la seva última obra la banda sonora, en què es donen la mà el flamenc de Paco de Lucía i Enrique Morente amb clàssics mexicans, com Mijares i Los Lobos.

Aquesta bona sintonia també es va notar entre les dues nacionalitats a l'equip de la pel·lícula, i Díaz Yanes ha considerat un "error" que professionals del cinema mexicans i espanyols no col·laborin més assíduament: "Ells, per proximitat als Estats Units, són la punta de llança, i anar de la seva mà està molt bé", ha recalcat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés