Núria Marín i Janet Sanz inauguren un curs sobre les polítiques de regeneració de les ciutats
BARCELONA, 5 maig (EUROPA PRESS) -
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i la segona tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, han reivindicat la rehabilitació urbana com una aposta de futur i motor de transformació, no només de l'espai públic sinó també del seu vessant comunitari i social.
Totes dues han inaugurat aquest dijous el curs 'Les noves polítiques de rehabilitació urbana: necessitats i perspectives', dirigit pel president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona, Oriol Nello, i la presidenta de l'Observatori Metropolit de l'Habitatge de Barcelona (O-HB), Carme Trilla.
"El futur passa pel fet urb, que ha estat cabdal en la configuració del nostre projecte europeu i que est basat en els valors de rehabilitació urbana", ha destacat Marín, que ha detallat que aquests valors són la igualtat, la solidaritat, l'equitat, la democrcia i la justícia, entre d'altres.
Per la també alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), "aquesta rehabilitació urbana va molt més enll de la reparació física" perqu també est relacionada amb la recuperació de les comunitats i la generació d'oportunitats per als vens, segons ella.
A més a més, ha subratllat que "Barcelona és més que Barcelona" i ha destacat el paper de l'rea Metropolitana de Barcelona (AMB) en aquest model i de la Diputació de Barcelona en la seva tasca de vetllar pels 311 municipis de la província.
LA CULTURA DEL REPENSAR
Per part seva, Sanz ha defensat que la rehabilitació i la regeneració urbana "seran les protagonistes de la transformació de Barcelona, per també de municipis dels territoris" i ha insistit en la idea de plantejar una nova proposta de model urb.
En aquest sentit, ha apostat per la regeneració de l'espai públic al qual proposa donar-li usos com l'habitatge, el comer i la indústria, que provoquin que els barris tinguin "un índex de qualitat urbana suficient per fer un projecte de vida autnom".
"Aquesta manera de fer de nou no correspon al segle XXI, sobretot en un context d'emergncia climtica", per la qual cosa ha reivindicat la cultura del refer, del repensar, i d'adaptar-se a les noves necessitats, ha dit.
