BARCELONA, 24 de setembre (EUROPA PRESS)
La tarragonina Maria Cinta Barberà, la primera dona a Espanya a la qual van implantar un cor artificial, narra amb l'ajuda del fisioterapeuta Esteve Bosch a 'La força d'un batec' (Integral/La Magrana) la seva història de superació. "Volia explicar com tirar endavant", ha assegurat en una entrevista amb Europa Press.
En el llibre es fa un recorregut per la història d'aquesta dona amb un expedient mèdic molt extens --hepatitis, artritis, càncer i insuficiència cardíaca--, oferint tant la visió del pacient com del personal sanitari.
Maria Cinta Barberà ha explicat que des de fa tres anys, quan li van diagnosticar el càncer, tenia la idea d'escriure un llibre --"em cremava"--, una sensació que va augmentar després que la quimioteràpia li despertés una insuficiència cardíaca.
El fet de tenir càncer impossibilitava un trasplantament, pel que va haver d'esperar fins que els metges de l'Hospital de Bellvitge li van proposar implantar un cor artificial. "Em van demanar que confiés en ells i no em van dir allò de l'implant fins que ho van tenir clar", ha afegit.
Davant d'aquesta experiència, Barberà ha assenyalat que "es va preparar molt bé" tant a ella com la seva família, per afrontar la mort. Ha recordat que dies abans va brindar amb la família i amics, però que el dia passat a l'operació no va voler "veure ningú, per tenir el bon record del brindis". Per a ella, "una mala notícia no la pots canviar, però sí millorar".
Va ser en aquell moment, abans de l'implant, quan va conèixer el fisioterapeuta Esteve Bosch, amb el qual anava a portar a terme la recuperació després de l'operació. Barberà ha recordat que el facultatiu també tenia escrits i que "no li va desagradar" la idea del llibre, perquè "sabia que havia sortit endavant de molts problemes" metges.
Va gravar en una cinta el seu testimoni i, una vegada recuperada, va començar a prendre notes, que passava al metge. Barberà ha explicat que quatre mesos després de l'operació el seu cor va tornar a funcionar --"cosa que em va cabrejar perquè no creia mereixe'l"-- i li van haver d'extreure l'implant.
Maria Cinta Barberà ha afirmat que no se sent com "un exemple" de superació, però que la seva experiència l'ha ajudat per assegurar que "no té res, però no li falta de res". Ha advocat per una actitud en la qual "se sàpiga apreciar el poc o molt que es té a la vida".
Després d'un llibre en el qual ha recollit l'experiència, té en ment un altre volum que reuneixi els seus sentiments, que "no han quedat reflectits" a 'La força d'un batec', però abans espera que aquest "arribi al cor" del lector.
