SITGES (BARCELONA), 11 oct. (EUROPA PRESS) -
L'actor estatunidenc Elijah Wood ha presentat aquest divendres al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges (Barcelona) la pel·lícula 'Grand Piano', de Eugenio Mira, rodada a Terrassa i Barcelona, on l'actor ha viscut durant uns tres mesos, i ha dit: "He passat molt temps al barri de Gràcia i al bar Vinil".
En una entrevista als mitjans, l'actor ha explicat que durant aquest temps ha pogut conèixer bastant bé la ciutat --de la qual ha elogiat el seu menjar--, a base d'anar en bicicleta i passejar per monuments com la Sagrada Família, i també el Camp Nou.
"És un dels millors regals de ser actor: que pots conèixer les ciutats", ha dit Wood, per a qui ha estat molt important poder recórrer Barcelona en bicicleta per emportar-se una impressió general, ha destacat.
"LA MÚSICA ÉS LA MEVA VIDA"
Wood protagonitza en la pel·lícula un pianista molt prestigiós amb pànic escènic, una por que ha assegurat no tenir perquè és una cosa que "bloqueja" a les persones, tot i que ha confessat sentir-se nerviós quan ha de parlar davant de molta gent.
S'ha considerat molt diferent del pianista al qual encarna, "fred, rígid i molt bo en alguna cosa", davant de la seva forma de ser, fresca i pròxima.
Tot i això, comparteix amb el protagonista la seva passió: "La música és gran part de la meva vida", ha assegurat Wood, qui d'ara endavant no desaprofitarà les classes de piano rebudes abans del rodatge per seguir tocant, tot i que siguin partitures més fàcils, ja que aquest paper li ha servit com gran font d'inspiració, ha dit.
A més d'haver fet de DJ, s'ha definit com un gran comprador de discos, tant de recopilatoris, com reedicions de segells com Mississippí Records i Finders Keepers Records: "Escarbo en la música del passat", ha explicat Wood, que també és amant de la música africana, tot i que l'àlbum que pròximament vol escoltar és 'Beautiful Rewind' de la banda electrònica Four Tet.
Sobre la fama --un tema que també tracta la pel·lícula--, ha assegurat que és una cosa que no es desitja, sinó que arriba, i ha remarcat que entranya els seus perills, com la pèrdua de privacitat, però en el seu cas és una cosa que porta molt bé, doncs el seu ascens al punt de mira ha estat progressiu des del seu debut als 8 anys: "Mai vaig tenir un instant de dir 'sóc famós'".
