Els socialistes Ros (Lleida) i Ballesteros (Tarragona) rebutgen consells comarcals i vegueries
BARCELONA, 9 abr. (EUROPA PRESS) -
Els alcaldes de les quatre capitals provincials catalanes -Xavier Trias (Barcelona), Carles Puigdemont (Girona), Àngel Ros (Lleida) i Josep Fèlix Ballesteros (Tarragona)- han qüestionat aquest dimarts les reformes locals que promouen el Govern espanyol i la Generalitat, i en especial el fet que es limiti el sou per llei als primers edils i regidors catalans.
S'han posicionat en un debat a La Salle Campus Barcelona - Universitat Ramon Llull (URL) amb un centenar d'assistents, i on els socialistes Ros i Ballesteros han donat suport a eliminar consells comarcals i no crear vegueries, i el primer edil de Lleida acabar amb tots els organismes supramunicipals -accepta mancomunar serveis- i quatre ministeris per evitar duplicitats.
Aquest dilluns la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, ha explicat que la futura llei catalana de governs locals inclourà "límits" en les retribucions, excepte a Barcelona, idea que també promou la reforma del Govern espanyol, que Ortega assegura que no afecta Catalunya perquè la part no retallada de l'Estatut atorga a la Generalitat plenes competències en governs locals.
Trias (CiU), que en el seu moment ja es va posicionar en contra d'un ministre li fixés el sou -si se li apliqués la reforma estatal, l'afectaria-, ha afirmat que la catalana no consisteix a limitar, sinó a posar ordre i dir què ha de guanyar un alcalde, però ha afegit que no ha de limitar-se el sou a cap dels quatre alcaldes presents i que "si només es busca un estalvi, és una equivocació".
Per Ballesteros, que ha llançat mà de la proposta estatal, ha afirmat que s'hauria de pujar el sou si hagués d'equiparar-lo al d'un secretari d'Estat menys el 25%, ja que estaria un 14% per sota, però ha precisat que "evidentment" no pensa pujar-se'l; Ros ha recordat que molts alcaldes de municipis petits no cobren, i que molts estan per sota dels límits previstos.
També Puigdemont (CiU) ha mostrat les seves reticències a limitar els salaris, i ho ha exemplificat amb municipis de la Costa Brava o la Daurada amb menys de 10.000 empadronats -aquesta xifra serviria per fixar el sou a l'alcalde- però que a l'estiu multipliquen la seva població per vuit, si bé també ha reclamat que la remuneració de qualsevol electe ha de ser "transparent i explicable".
El gironí ha conclòs que deixar-li al món local la funció estalviadora és "pa i circ" i, a diferència de Ros i Ballesteros, ha defensat la continuïtat dels consells comarcals perquè presten serveis extraordinaris, si bé els seus càrrecs electes serien prescindibles: Ballesteros afirma que, malgrat que s'eliminarien més de 1.000 càrrecs de cop, amb això hi hauria més recursos per crear feina.
Els quatre han rebutjat que els municipis siguin culpables de les dificultats financeres de les administracions i han demanat millorar el finançament local -Ros ha lamentat que no s'abordés quan es va tractar la de la Generalitat, i ha advocat per buscar ingressos públic-privats-, però Puigdemont creu que la millora passa per "canviar d'Estat", i ha arrencat un aplaudiment.
ENDEUTAR-SE PORTA AL DESNONAMENT
Trias creu que la Generalitat ha estat arruïnada entre tots pel tracte financer que rep, ja que es dóna la "injustícia flagrant" que la màquina de tren d'Espanya no pot pagar les nòmines, davant del que creu que es necessita un nou finançament en lloc de permetre-se-li endeutar-se més: "Amb una família arruïnada, ja ho han fet els bancs tots aquests anys, i ara et desnonen".
Els alcaldes han repassat les apressants necessitats socials i s'han vist obligats a importants augments anuals de les partides socials -a Lleida ja suposen el 8% del Pressupost municipal total-, i han mostrat la seva preocupació per l'anunci del Govern de Mas de voler treure-li les competències de la política social als municipis, quan són l'administració més pròxima.
Cada alcalde ha presumit de les seves polítiques, com el camp de les 'smart cities' -ciutats intel·ligents-, sobre el que Puigdemont ha cridat a "evitar que les ciutats es converteixin en galimaties de productes tecnològics cacofònics", davant del que Trias ha replicat que cal entendre que és una nova economia que genera ocupació i que, qui la lideri, correrà amb avantatge.
