BARCELONA, 3 de maig (EUROPA PRESS)
Els óssos que hibernen són capaços de produir un potent inhibidor de la degradació de proteïnes que explicaria que no perdin la massa muscular després de llargs períodes d'hibernació, segons un estudi dirigit pel catedràtic Josep Maria Argilés, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular del Càncer de la Universitat de Barcelona (UB).
A l'article, publicat a la revista 'Clinical Nutrition', s'investiga per primera vegada la raó fisiològica que explicaria un efecte --els óssos que hibernen no perden teixit muscular, només greix-- conegut per la comunitat científica.
En el protocol experimental, s'ha estudiat la resposta fisiològica de cèl·lules musculars de rates de laboratori cultivades amb plasma d'ós bru en hibernació i fora de l'època d'hibernació. En contacte amb el plasma de l'ós hibernant, la taxa de degradació de proteïnes en el múscul de les rates es reduïa en un 40%.
Per aquesta raó, ha explicat Argilés, els investigadors creuen que "el plasma dels óssos hibernants conté un factor regulador de la degradació de proteïnes que bloqueja aquest procés en l'organisme".
El cicle vital d'aquest mamífer està determinat per la hibernació, i en el cas de l'ós bru del Pirineu sol iniciar-se durant la segona quinzena de novembre i acabar entre març i abril.
Durant el temps d'hibernació, el plantígrad pot resistir fins a tres mesos sense aliment i aigua i disminueix l'activitat metabòlica per adaptar-la a les condicions límit. A més, l'ós té un metabolisme estable i conserva la temperatura corporal en situacions extremes.
En general, la destrucció del teixit muscular --caquèxia-- és un senyal d'estrès metabòlic, i en el cas de les persones s'associa a certes patologies com el càncer o la sida, o bé a llargs períodes de desnutrició o immobilització.
Les principals vies de degradació de proteïnes en les cèl·lules són els lisosomes i els proteasomes, responsables de prop del 80% de l'activitat proteolítica. Tot i això, en un sentit ampli, els mecanismes de degradació de les proteïnes encara no són prou coneguts.
"Comparat de manera que se sap sobre la síntesi de proteïnes, dels processos sobre degradació encara se sap molt poc, i en especial de la regulació. Per això, aquest potencial inhibidor del plasma dels óssos [hibernantes] podria regular la [proteolisis] de manera natural, i podria tenir una sèrie d'implicacions terapèutiques", va dir Argilés.
