BARCELONA, 18 de novembre (EUROPA PRESS)
Els malalts de sida mantenen les alteracions neurològiques provocades pel virus, malgrat els antiretrovirals, segons confirma un estudi de l'Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona (Barcelonès), finançat per la Fundació Lluita contra la Sida.
La meitat dels pacients pot presentar problemes de memòria, atenció, aprenentatge, capacitat d'abstracció o psicomotricitat a causa del virus, problemes que manté malgrat l'ús generalitzat del tractament antiretroviral de gran activitat (Targa).
Es tracta de la primera investigació feta a Espanya després de la introducció de l'esmentat tractament sobre el deteriorament neurocognitiu i motor en persones infectades pel VIH.
La investigació, publicada en la revista AIDS Research and Human Retroviruses, té en compte que des de les primeres setmanes de la infecció, el virus penetra en el líquid cefaloraquidi i afecta així diferents zones del sistema nerviós central, especialment del cervell.
Aquest fet pot produir lesions neurològiques de diferents tipus i ocasionar alteracions neurocognitives: problemes de memòria, atenció, aprenentatge, capacitat d'abstracció o psicomotricitat.
Després de 10 anys d'introducció dels tractaments, el deteriorament neurocognitiu i motor s'ha convertit en una de les poques complicacions associades directament al virus. Aquesta situació es dóna tant entre malalts acabats de diagnosticar com en els de llarga evolució. De fet, més de la meitat de les persones infectades per VIH que han participat en aquest estudi mostraven signes d'afectació del sistema nerviós en aquest sentit.
A l'estudi hi han participat un total de 64 malalts infectats per VIH. Els investigadors han dividit els pacients en dos grups, segons el seu estat immunitari. Per saber si el sistema immunitari del pacient és capaç de controlar la infecció, els metges miren el nombre de defenses que tenen en la sang, i més concretament la quantitat de limfòcits CD4.
Es considera que si aquest nombre és igual o inferior a 200 cèl·lules CD4 per mil·límetre de sang, les defenses de l'organisme no poden fer front a possibles infeccions oportunistes --per exemple, pneumònies, tuberculosi, o càndides--, i a més poden aparèixer patologies d'origen divers --insuficiència renal, alteracions metabòliques o diferents formes de càncer, entre d'altres--.
El primer grup estava format per 26 pacients que havien arribat a tenir en algun moment de la seva infecció 200 o menys cèl·lules CD4 per mil·lilitre de sang. El segon estava format per 38 pacients que no havien presentat mai un nivell inferior a aquest valor. Els investigadors també van dividir el primer grup entre els pacients que prenien tractament i els que no.
Gairebé tres de cada quatre pacients del primer grup, els més immunodeprimits, presentaven alteracions neurològiques, mentre que aquesta situació es donava en la meitat de les persones del segon grup. Els autors de l'estudi també van observar una relació inversament proporcional entre la quantitat de cèl·lules CD4 i el deteriorament cognitiu, és a dir, com més baix era el nivell de limfòcits CD4 que havien presentat en el passat, més deteriorament cognitiu mostraven actualment.
Per aquest motiu, els investigadors proposen utilitzar el nombre de cèl·lules CD4 inferior en sang, anomenat valor CD4 nadir, com a marcador per poder predir l'afectació neurològica en aquest tipus de malalts.
A més, també posa de manifest la necessitat d'iniciar la teràpia antiviral en les primeres fases de la infecció.
