BARCELONA, 10 de gener (EUROPA PRESS)
Els doctors que han elaborat els informes pericials en el cas del guàrdia urbà que va quedar en coma durant els aldarulls del 4 de febrer del 2006 a Barcelona han discrepat avui sobre com es va lesionar, ja que uns han mantingut que la greu fractura cranial que va patir va ser originada per un impacte al front i posterior caiguda d'esquenes i altres han assegurat que va rebre un fort cop a la nuca i va caure de cara contra el terra.
La Secció Vuitena de l'Audiència de Barcelona ha celebrat avui la quarta sessió del judici contra Rodrigo Andrés L.H., Álex C.A. i Juan Daniel P.G., per als quuals la Fiscalia demana 11 anys de presó per presumptament donar una pedrada i deixar en coma l'urbà. Sis persones més afronten penes d'entre quatre i vuit anys arran de l'enfrontament amb la policia municipal durant el desallotjament d'un immoble ocupat, en què la matinada del 4 de febrer es va celebrar una 'macrofesta' que va reunir més de 1.000 persones.
Les dues forenses adscrites al jutjat de Barcelona que ha instruït la causa han assegurat avui que les lesions que va patir l'agent són "perfectament" compatibles amb un primer impacte al front amb un objecte contundent --com pot ser una pedra-- i amb un posterior cop a la nuca després de caure d'esquenes a terra, tal com manté la Fiscalia d'acord amb la versió dels companys de patrulla del guàrdia urbà.
Les doctores han explicat que l'agent va patir, com a lesions més greus, un traumatisme cranioencefàlic "complex", una contusió frontal bilateral, un hematoma subdural i una fractura occipital que l'han deixat en una situació de "coma vígil" --estat vegetatiu-- i postrat en un llit. Segons han dit, pateix una pèrdua del nivell de consciència, però amb una certa possibilitat d'obrir els ulls i d'emetre algun tipus de so.
En aquesta situació, segons les forenses, el tractament rehabilitador està enfocat més aviat al maneig del pacient i les previsions no són "gens favorables". Les doctores han explicat també que el coma vígil és un estat que genera "molta angoixa a la família", ja que es té la sensació d'una lleu millora que no arriba a fer-se efectiva.
Les forenses han considerat que aquestes lesions no van poder produir-se per un objecte llançat des de l'edifici ocupat --com per exemple un test--, tal com mantenen les defenses. Si fos d'aquesta manera, segons la seva opinió, l'agent hauria patit lesions incises i, a més, si tot seguit hagués caigut "de cara", s'hagués trencat el nas, ja que és la zona que més sobresurt de la cara. Per a les doctores, la fractura occipital és més compatible amb un impacte contra una superfície més àmplia, com és el terra.
Per la seva banda, els pèrits aportats per les defenses dels tres joves empresonats han assegurat que "té més explicació" un cop inicial de "força intensitat" a la nuca i una posterior caiguda cap endavant, ja que, si fos al contrari, seria més "raonable" que tingués una ferida cutània més greu al front o una lesió a l'os frontal.
"Una pedra llançada amb tanta intensitat com perquè una persona caigui en bloc requereix una energia tan important que fa difícil explicar l'absència de lesions cutànies a nivell frontal", ha assenyalat un dels doctors, que ha recordat que l'agent ferit només presenta una erosió "ínfima" al front.
Un altre dels pèrits de la defensa ha recordat que una situació de conflicte com la que es va viure la matinada del 4 de febrer, el fet més lògic és que els agents estiguessin situats en una posició de "prevenció", cosa que segons la seva opinió fa possible que l'urbà tingués el cap inclinat i que algun objecte pogués colpejar-li la nuca. "En aquesta situació no s'està dret amb el cap alt", ha apuntat.
El doctor ha assegurat que, perquè es produeixi una fractura occipital cal un impacte amb una "energia brutal", cosa que és "gairebé impossible" aconseguir amb una pedrada. D'altra banda, ha assenyalat que una caiguda de cara no implica necessàriament una fractura al nas, tot i que ha recordat que l'agent sagnava pel nas quan va resultar ferit. Les forenses, tot i això, han atribuït el sagnat a la fractura cranial.
