MADRID 14 (EUROPA PRESS)
Els jugadors homes joves que s'identifiquen amb força amb els personatges masculins dels videojocs violents i sexistes mostren menys empatia cap a les dones víctimes de violència de gènere que altres joves que van jugar a videojocs sense component sexista, segons revela un estudi recent.
Després de jugar un joc violent i sexista, aquests jugadors masculins van mostrar nivells inferiors de simpatia i compassió (en comparació amb els que van jugar a jocs sense un component sexista) quan se'ls va mostrar una foto que representava una adolescent que havia estat abusada físicament per un adolescent.
"La majoria de la gent que mira aquestes imatges diu que la noia de la foto ha d'estar aterrida. Però els homes que realment es van identificar amb els seus personatges en els jocs sexistes i violents no sentien tanta empatia per la víctima", assenyala el coautor de l'estudi Brad Bushman, professor de Comunicació i Psicologia a la Universitat Estatal d'Ohio, Estats Units.
Encara que moltes recerques han demostrat que els videojocs violents poden augmentar l'agressió, aquesta recerca --realitzada amb estudiants d'una escola italiana-- mostra que els jocs que representen la reïficació de la dona creen problemes addicionals, segons Bushman.
L'estudi, publicat en la revista 'Plos One', també va identificar que els jugadors són més propensos a veure's afectats pels jocs sexistes i violents i com exactament impacten aquests jocs. La menor empatia mostrada pels joves que van jugar a videojocs sexistes i violents va ser perquè eren més propensos a estar d'acord amb el que s'anomenen "conviccions masculines".
"Aquest descobriment ens dóna una idea millor que és exactament una combinació de violència i sexisme en els videojocs el que fa mal als jugadors masculins", afirma l'autor principal de l'estudi, Alessandro Gabbiadini, de la Universitat de Milano Bicocca, a Itàlia. Altres coautors van ser Paolo Riva i Chiaro Volpato, també de la Universitat de Milà, i Lucca Andrighetto, de la Universitat de Gènova a Itàlia.
Els participants en l'estudi van ser 154 estudiants voluntaris de l'escola secundària italiana, amb edats entre 15-20 anys d'edat. Alguns dels participants van jugar a videojocs de la sèrie 'Grand Theft Auto' que contenien tant violència com sexisme: 'GTA San Andreas' o 'GTA Vice City'. Bushman assenyala que en aquests jocs, les dones són personatges secundaris i la majoria són prostitutes o 'strippers' que s'empren com a objectes sexuals per part dels jugadors.
SEXISME I VIOLÈNCIA, COMPONENTS "TÒXICS" DELS VIDEOJOCS
Altres participants van jugar els jocs de 'Half Life 1' o 'Half Life 2', que són violents, però no es presenta la dona d'una manera sexual o sexista. De fet, el personatge femení en els jocs de 'Half Life' exerceix un paper actiu. Un tercer grup va jugar a 'Dream Pinball 3D' o 'Q.U.B.E 2', jocs que no tenen violència ni sexisme.
Després, es va mostrar a tots els jugadors una de les dues il·lustracions fotogràfiques que representaven una nena víctima de violència. Una mostrava un home jove amb la cara d'una dona en una mà, mentre formava un puny amb l'altra mà; i la segona foto mostrava una dona plorant amb un ull negre amb un home en el fons.
Es va demanar als participants que qualifiquessin en una escala de l'1 (gens) al 7 (molt) com de simpàtica, compassiva i tendra (juntament amb altres emocions) els feia sentir la noia de la foto. Els resultats van mostrar els jugadors masculins, que es van identificar de prop amb els personatges masculins de jocs violents i sexistes, com van ser els que van mostrar menys empatia.
Una de les raons clau, segons Bushman, era que els homes que es van identificar amb els seus personatges de videojocs eren més propensos a estar d'acord amb les creences masculines com ara que "està bé que un noi usi qualsevol mètode per" convèncer "una noia per tenir relacions sexuals" i "s'ha d'encoratjar els nens a trobar un mitjà per demostrar destresa física".
Bushman considera important que els homes que van jugar a un dels jocs de 'Half Life' --que eren violents però que no tenien un component sexista-- no van mostrar la mateixa falta d'empatia que els que van jugar als jocs de GTA que combinaven sexisme i violència.
"Els videojocs violents són bastant dolents, però quan s'hi afegeix el sexisme, és especialment tòxic", afirma Gabbiadini. Identificar-se amb els personatges és un component clau que fa que aquests jocs siguin preocupants, segons Bushman. "Si veus una pel·lícula amb un personatge masclista, hi ha una certa distància. Però en un videojoc, estàs lligat físicament al personatge. Controles el que fa. Això pot tenir un efecte real sobre els seus pensaments, sentiments i comportaments, almenys en el curt termini", diu.
Aquests resultats han de preocupar els pares dels fills que els agrada jugar a videojocs com GTA, adverteix Bushman. "Pots pensar que els jocs són una diversió inofensiva, però quan els nens hi juguen, s'identifiquen amb els personatges masculins en el joc, la qual cosa pot portar a estar d'acord amb algunes creences molt inquietants sobre la masculinitat i la forma de tractar les dones", conclou.
