Reprotxen al consistori "inflexibilitat" per rectificar la seva gestió de les guarderies municipals
BARCELONA, 14 jul. (EUROPA PRESS) -
Les entitats socials de Barcelona veuen encertada l'atenció alimentària en col·laboració amb l'Ajuntament, però critiquen el dèficit d'habitatge social i polítiques d'ocupació, segons expliquen a Europa Press amb motiu del l'equador del mandat de Xavier Trias (CiU), alcalde des de juliol del 2011.
Tant el vicepresident primer del Banc dels Aliments, Jordi Peix, com el president de Creu Roja Catalunya, Josep Marquès, celebren que el nou govern de CiU ha mantingut el model de la Barcelona inclusiva i gaudeixen d'una relació de confiança, el que Marquès resumeix: "Amb el canvi polític després de 32 anys podia haver-hi canvis que no s'han donat".
El director de Càritas, Jordi Roglà, celebra l'atenció alimentària i l'aposta per disposar de 1.000 nous habitatges socials, però reclama a Trias que lideri un pla d'ocupabilitat que doti de recursos els aturats: "Estem sembrant la llavor d'un increment de la pobresa en cinc o deu anys".
També fent incidència en la desocupació, el representant de CCOO en el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), Vicenç Tarrats, creu que, amb més de 107.000 aturats, més d'un 30% de llars que no reben cap ajuda i un 40% d'atur cronificat, la ciutat "pot patir una fractura social".
Considera que els índexs de renda per districtes reflecteixen una desigualtat "brutal", i que per revertir-lo es fa molt èmfasi en la creació d'empreses i autònoms però s'està descuidant la inserció i la reinserció de persones al mercat laboral.
CUA DE LA FAM
Glòria, coordinadora dels voluntaris d'Ara, promotors de la cua en la qual repartien menjar a La Rambla i que ha acabat reconduïda en menjador social de la Fundació Futur en col·laboració amb Càritas, lamenta l'actuació de l'Ajuntament: "Només hem trobat traves, poques facilitats i un 'aneu-vos-en, molesteu la imatge maca de Barcelona".
"A cap voluntari li agrada donar menjar al carrer, però el que no podem fer és mirar cap a un altre costat", critica i, després de preguntar-li al president de Creu Roja, diu que ningú és un destorb però es pot repartir sense estigmatitzar els beneficiaris, i un diàleg amb voluntaris com els d'Ara pot ser un actiu molt important per a la ciutat.
El president de l'ONG del barri de Sant Antoni 'De Veí a Veí', que des de l'any passat ha recaptat més de 22 tones de menjar, Rafa Martínez, ha valorat que s'esperaven moltes més retallades de les que s'han produït, però percep que el consistori és, per la seva mida, lent a iniciar projectes, i demana "més sobirania dels veïns" mitjançant estructures de participació.
Pel que fa a l'habitatge, un dels portaveus de l'entitat 500x20 --contra els desnonaments i a favor del lloguer social universal--, Salva Torres, xifra que a la ciutat es produeixen 20 desnonaments diaris --entre locals i habitatges--, i les alternatives fins ara han estat "molt escasses".
Torres destaca que 152 pisos comprats per l'Ajuntament a l'empresa del Consell Comarcal del barcelonès (Regesa) per destinar-los a lloguer social a un preu mitjà de 300 euros mensuals "encara no es poden utilitzar" --n'hi ha 38 més de reservats per a emergències socials--; el consistori assegura que s'estan adjudicant, que els contractes se signaran a partir de dilluns i que a partir del dia 22 podran entrar-hi les famílies.
En la mateixa línia, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, critica que el parc d'habitatge social és insuficient i cap administració reclama als bancs els pisos buits, i demana a l'Ajuntament un cens d'aquests --calcula que són més de 1.000 només a la ciutat-- i que el mercat internacional s'esperi a comprar quan "el primer" són les necessitats dels residents.
A Nou Barris, el districte més castigat pels desnonaments i l'atur, Pep Ortiz, de la plataforma Nou Barris Cabrejada!, retreu que "només" arriben als seus barris el 6% de les inversions quan acumula un 11% de la població, i critica que no s'hagin reobert les urgències del Centre d'Atenció Primària (CAP) de la Guineueta tot i que porten més d'un any i mig demanant-lo.
EDUCACIÓ
El president de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac), Àlex Castillo, afirma que Govern i executiu municipal han deixat el pla municipal d'equipaments educatius a mitges i no han corregit una segregació escolar per classe social i per origen de l'alumnat "molt fort".
També lamenta que el consistori hagi reduït beques i incrementat quotes i ràtios d'alumnes per classe a les guarderies municipals, i també la seva negativa inflexible a tramitar la primera iniciativa ciutadana presentada davant del consistori, amb la qual la PlataformaBCN03 pretenia que es rectifiquessin els canvis en educació infantil: "Han al·legat un buit legal com a vàlvula d'escapament, però el problema segueix".
