BARCELONA, 2 de febrer (EUROPA PRESS)
La Generalitat avala que els continguts de l'assignatura Educació per a la Ciutadania i els drets humans, que aquest any ha començat a impartir-se a tercer d'ESO a Catalunya i altres sis comunitats més, poden adaptar-se al "projecte educatiu" de cada centre, respectant, això sí, els principis i objectius de la matèria i de la Llei Orgànica d'Educació (LOE).
Així ho estableix el Gabinet Jurídic de la Generalitat a un escrit tramès al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en resposta al recurs contenciós administratiu presentat per E-Cristians, la Fundació Abat Oliba, l'Associació de Juristes Cristians de Catalunya i el dirigent d'UDC Manuel J. Silva, que reclamava la suspensió cautelar de part del decret del Govern que desplega l'assignatura a Catalunya.
La suspensió cautelar de part del decret català ha estat rebutjada pel TSJC, tot i que amb el vot particular favorable d'un dels magistrats que va defensar aquesta suspensió quan els punts de la matèria entrin en conflicte amb les directrius morals que marca l'Església.
En el text del Gabinet Jurídic de la Generalitat, a què ha tingut accés Europa Press, el Govern defensa que Educació per a la Ciutadania és una "matèria obligatòria segons la LOE, amb els objectius i continguts mínims que fixa la normativa estatal amb caràcter bàsic, així com els objectius i continguts que, respectant aquells mínims, fixa la normativa catalana".
NO OBLIGA A RENUNCIAR A CONVICCIONS.
Respecte els objectius que planteja la matèria com el d'"incorporar positivament la pluralitat familiar i sexual", el gabinet, dependent de la Conselleria de presidència, argumenta que aquesta expressió "no implica una obligació de renunciar a conviccions pròpies respecte la família o la sexualitat, sinó, simplement, reconèixer un fet inqüestionable com és la pluralitat familiar i sexual a la societat actual i respectar les conviccions i opcions respecte la família o la sexualitat d'altres persones".
En relació amb el fet de "reconèixer i sentir la diversitat social, cultural, de gènere i d'orientació afectiva com un fet enriquidor de la convivència", que planteja la matèria, el gabinet assenyala que els termes "reconèixer i sentir" tenen en la norma impugnada "aquest sentit extern de reconeixement i respecte, el que és, òbviament, un factor enriquidor de la convivència o, en qualsevol cas, ha de permetre una convivència pacífica i, per aquesta mateixa raó, és un factor enriquidor de la convivència".
