BARCELONA, 31 d'octubre (EUROPA PRESS)
El president del comitè de govern d'UDC, Josep Antoni Duran, ha afirmat avui que ni el candidat demòcrata a les eleccions nord-americanes, Barack Obama, ni el republicà, John McCain, l'acaben de "convèncer", i que li agradava més la senadora demòcrata Hillary Clinton.
En la seva carta-web setmanal als militants d'UDC, ha assenyalat que als Estats Units els convé un "canvi, però amb certa garantia de seguretat". "Obama dóna més garantia de canvi i McCain de seguretat. Ara bé, les dues coses alhora, em sembla que ni un ni l'altre", ha afegit.
El també president de la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés ha considerat que les eleccions del 4 de novembre són les "més transcendents" dels últims anys per diverses raons relacionades amb el terrorisme internacional, la política exterior nord-americana i per la crisi econòmica i el repte dels Estats Units de mantenir-se com a primera potència mundial.
En matèria de terrorisme internacional, el líder democratacristià ha indicat que l'encara president dels Estats Units, George Bush, es va equivocar amb la guerra de l'Iraq, i ara el país ha de trobar la forma de sortir d'aquesta situació sense que afecti els seus interessos i els de l'exterior.
"No haurien d'haver entrat mai en territori iraquià, i encara menys quedar-s'hi, però una vegada allà no poden sortir de qualsevol manera. Ara bé, sigui quin sigui la decisió que prenguin, seria molt dolent per a tots que tinguessin la temptació de fer-ho a l'Afganistan", ha advertit Duran, que ha afegit que això, de moment, ni Obama ni McCain ho han plantejat.
Ha assegurat que una altra qüestió candent seran les relacions entre els Estats Units i Rússia, després de la invasió de Geòrgia de tropes russes, i el suport de Rússia a la independència d'Abjacia i Ossètia del Sud.
Segons Duran, Rússia necessita "espai i reconeixement internacional, i Europa ho sap com ningú". Per aquesta raó, ha destacar que cal una administració nord-americana "permeable" amb les tesis europees, per inclinar Rússia cap a la balança europea --sempre que sigui més respectuosa amb els paràmetres de les democràcies occidentals--, de cara al nou equilibri internacional que es plantejarà amb la rellevància de la Xina.
