Critiquen que l'avantprojecte estatal "només" es regeixi per criteris de solvència econòmica
BARCELONA, 10 juny (EUROPA PRESS) -
El catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona (UB) Alfredo Galán i el d'Hisenda Pública del mateix centre Joaquim Solé Vilanova s'han oposat que els municipis menors de 20.000 habitants traslladin la titularitat dels seus serveis obligatoris a la Diputació que correspongui en cas de rebre avaluacions negatives sobre la seva prestació, tal com recull l'avantprojecte estatal de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local.
Ho han defensat durant la seva intervenció en la Jornada sobre Municipis 2013 organitzada per la Fundació Ernest Lluch i Fòrum Cívic a l'Ateneu Barcelonès, després de la intervenció inicial del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i tots dos han coincidit a criticar que la proposta estatal s'hagi formulat "només" com a resposta a la crisi financera, únicament sota criteris de solvència econòmica, i sense estudis de base que la justifiquin.
Galán ha assenyalat que forçar el traspàs de serveis obligatoris dels municipis amb menys de 20.000 habitants a la Diputació de la seva província afectaria a la legitimitat democràtica, ja que el poder de les Diputacions està sotmès a menor control de la ciutadania, i seria una espasa de Dàmocles sobre els caps d'aquests municipis, que correrien el risc de quedar "com una closca buit".
Ha afegit que la mesura és un pretext per provocar futures fusions de municipis, cosa que l'executiu central "no s'ha atrevit" a establir a l'actual text, deixa de reconèixer l'atribució als municipis de competències generals i complementàries a les d'altres administracions --amb l'argument d'evitar duplicitats-- i debilita les fórmules associatives com els consorcis i les mancomunitats.
Pel que fa a les competències impròpies que puguin assumir els ens locals, ha assegurat que es reconeixen en el text --tot i que no de manera clara--, i que amb això es contradiu la intenció d'evitar duplicitats, mentre que les iniciatives públiques econòmiques d'aquests ens quedaran subordinades a estudis de mercat, un aspecte que podria vulnerar la Constitució, ha assenyalat.
Solé Vilanova, per part seva, ha valorat que cal corregir situacions d'insolvència en els ens locals, amb una millor gestió d'ingressos i despeses ja que les seves finances no són sostenibles, que aquests han de calcular millor els costos dels seus serveis, i que alguns han d'abandonar l'excés d'endeutament que els fa viure en la "il·lusió fiscal".
MESURES INADEQUADES
Malgrat aquest diagnòstic, ha afirmat que els plantejaments de l'avantprojecte estatal "ignoren la realitat municipal", ja que planteja un sistema de costos homogenis que no quantifica els costos dels serveis municipals de manera adequada, i perquè no es reforcen els serveis de secretaria i intervenció als municipis, alguna cosa que ha assenyalat com molt necessari.
Sobre el traspàs de competències a ens supramunicipals, Solé Vilanova ha defensat que s'hauria de donar en cas de municipis menors de 5.000 habitants, i no 20.000, i que s'haurien de traspassar a ens amb una mida més semblant al de les comarques catalanes que al de les diputacions.
El president de la Diputació, Salvador Esteve, ha valorat que l'avantprojecte de reforma local estatal és un fort atac a l'autonomia dels ens locals que pot comportar que les diputacions assumeixin la gestió del 95% dels serveis dels ens locals: "Mostra tanta precipitació i falta de realisme com voluntat centralitzadora".
