BARCELONA, 3 des. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona ha inaugurat aquest dilluns un faristol davant la Casa Provincial de la Maternitat, al barri del Raval, on les dones sense recursos es van veure obligades a deixar els seus fills en ple desenvolupament industrial.
La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha explicat durant la inauguració que cal visibilitzar les dones que "durant tants anys han estat invisibilitzades", i recordar la situació d'aquelles que es van veure obligades a deixar els seus fills i alhora van ser estigmatitzades.
La regidora ha explicat que des de les institucions es treballa molt més per preservar el patrimoni material, i que cal reforçar el que és immaterial, que explica situacions com "la d'aquestes dones que vivien una pobresa extrema".
Així mateix, Pin ha apuntat que després dels successos com l'entrada de Vox a Andalusia, cal donar força al feminisme perquè combati l'extrema dreta: "Amb aquest faristol també promovem una iniciativa perquè el moviment feminista creixi cada vegada més".
La presidenta de l'associació Institut Promoció de la Cultura Catalana, Maite Roca, ha explicat que aquesta reivindicació va ser impulsada per la veïna Maria Casas, participant de la Taula de Memòria Històrica i Democràtica de Ciutat Vella, "una dona obstinada a recuperar la memòria històrica del Raval".
El conseller tècnic de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, ha apuntat que contribuirà a la memòria històrica, però també al fet que els turistes que s'apropin a la zona no escoltin les explicacions "grogues", sinó les històriques.
"Fins ara hi havia una placa però no explicava els motius pels quals s'havien de deixar els fills a un barri en plena industrialització", ha explicat Rabassa, que ha advocat perquè la història expliqui com de llargues eren les jornades de feina i els pocs diners que rebien les dones.
El faristol, que està escrit en castellà, català i anglès, relata com fins a finals del segle XIX l'assistència a les mares sense recursos era pràcticament inexistent, mentre que els recursos d'acció social es basaven en la caritat de les entitats religioses, que acusaven les mares de pecadores.
El faristol exposa que el desenvolupament industrial va provocar l'arribada massiva de dones que trobaven feines precàries i per tant es veien obligades a abandonar els seus nadons d'amagat, mentre que "a l'estigma i la injustícia s'hi sumaven el dolor de l'abandó".
Al desembre del 1936, el Govern de la Generalitat va aprovar l'autorització de l'avortament i el dispensari de la Casa de la Maternitat va ser un equipament sanitari autoritzat on les dones podien ser visitades amb garantia.
Aquesta acció s'emmarca dins de les feines de la Taula de Memòria Històrica que està desenvolupant un cicle en el qual s'expliquen les vagues de les dones i el moviment feminista des del 1918 fins ara.
