BARCELONA, 20 d'octubre (EUROPA PRESS)
Les obres de restauració de La Giralda de l'Arboç (Baix Penedès), una de les rèpliques més fidedignes de La Giralda de Sevilla, han finalitzat cent anys després de la seva construcció. El 8 de novembre la torre farà el seu centenari amb un acte institucional i una tarda de portes obertes, després de nou anys tancada per raons de seguretat.
El monument de l'Arboç (Baix Penedès) és una rèplica del sevillà amb el mateix nom i, a més, reprodueix el Saló d'Ambaixadors dels Reales Alcázares, de Sevilla, El Patio de los Leones de l'Alhambra de Granada i presenta diverses estades amb mostres d'inspiració neomedieval àrab i de l'art califal de la Mesquita de Còrdova.
És una de les rèpliques de la Giralda més ben reproduïdes i ara serà una de les més ben conservades.
El recinte ha estat consolidat sota la direcció de Josep Maria Fornons, catedràtic d'estructures de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i gràcies a un conveni signat amb aquesta Universitat.
La rehabilitació, feta per un equip de més de 50 professionals ha respectat a cada moment l'essència del monument, realitzant les operacions més adequades i utilitzant els materials més apropiats per mantenir l'originalitat de l'edifici.
La Giralda forma part de la personalitat dels habitants de l'Arboç des que va ser acabada el 1908 per Joan Roquer i Marí, habitant de l'Arboç, aficionat a la fotografia i fundador del Teatre Romea de Barcelona, que va decidir edificar-la en quedar captivat pels espectaculars monuments andalusos (La Giralda i Los Reales Alcázares de Sevilla, l'Alhambra de Granada i la Mesquita de Còrdova) en el seu viatge de casaments amb Candelaria Negrevernis, hereva d'una fortuna procedent de les Índies.
Ara, propietat de Manuel Camino, promotor de l'acte del Centenari, és un recinte catalogat i que forma part del patrimoni cultural que té el nostre país a la comarca del Baix Penedès i representa una part del vincle cultural entre les comunitats andaluses i catalanes a través de la seva arquitectura.
Els actes del Centenari reprenen l'obertura puntual de l'edifici com a fòrum de debat econòmic de primera línia i per acollir iniciatives i activitats culturals, com ja havia fet anteriorment amb una lectura ininterrompuda del Quixot, o amb la celebració del 500 aniversari de la mort de Cristòfor Colom quan se'n van exposar les efígies i es van organitzar un cicle de conferències sobre el personatge, tot per iniciativa del seu propietari.
