BARCELONA, 3 de novembre (EUROPA PRESS)
El secretari d'Estat d'Assumptes Constitucionals i Parlamentaris, Francisco Caamaño, ha considerat avui necessari que una clàusula obligui que els fons d'anivellament entre comunitats, "els anomenats diners de la solidaritat", es destinin a serveis bàsics.
Caamaño ha considerat "personalment" que aquesta és una "necessitat del sistema". Ha constatat que les comunitats, com el seu propi nom indica, "tenen autonomia de despeses", de manera que els fons d'anivellament que reben procedents de les autonomies amb més riquesa no acaben destinant-se a "sanitat o educació".
De fet, ha considerat "injust" que els fons d'anivellament entre comunitats es puguin utilitzar en algunes autonomies "no per atendre drets bàsics dels ciutadans", sinó per crear grans espais culturals o "magnífiques festes de la patrona d'algun lloc".
"És injust per a Catalunya, Balears i Madrid", i "no és correcte dins del sistema de les comunitats", ha dit en intervenir en unes jornades del centre Ernest Lluch del Consorci de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona.
DESPLEGAMENT DE L'ESTATUT
En resposta a una pregunta del públic sobre la lentitud en el desplegament de l'Estatut i en els canvis que aquesta norma introdueix, no només en nous traspassos a la Generalitat, sinó també en la legislació estatal, ha dit: "Som un govern en minoria" i, a més, estan els recursos contra l'Estatut "pendents de resolució".
L'esmentat recurs al TC "fa més difícil esgotar certes interpretacions a l'hora d'elaborar certs tipus de lleis" que "es faran", ha assegurat Caamaño.
MÉS "CONNEXIÓ" ESTAT-CA
El secretari d'Estat ha considerat necessari que hi hagi més "connexió normativa" entre la legislació estatal i les autonòmiques: "Hauríem de pensar en una futura reforma del Senat o en alguna reforma de la Constitució per precisament establir normes d'enllaç de xarxes".
També ha assegurat que l'Estat treballa en "establir un mecanisme de control de qualitat de les normes des del punt de vista de la qualitat dins de l'Estat autonòmic". Ha assegurat que les normes que s'aproven a les Corts han de basar-se en el "fonament normatiu comú" --la legislació bàsica"--, i les autonomies tenen el "dret constitucional de desenvolupar-lo per compte propi".
Caamaño ha considerat que cal arribar a entre Estat i comunitats un acord per introduir canvis en les conferències sectorials i en el seu funcionament diari.
A més, ha explicat que l'Estat continua treballant des del principi d'aquesta legislatura en una clàusula que podria introduir-se en noves lleis que aprovin les Corts, que reguli àmbits que no estan regulats a nivell autonòmic però que són de competència autonòmica, i que les directives de la UE obliguen a regular.
Aquesta regulació estatal seria "reversible", de manera que només seria vigent fins que els parlaments autonòmics legislessin sobre els esmentats àmbits.
REBUIG A UNA NOVA LOAPA
El secretari d'Estat ha considerat que en els últims 30 anys s'ha avançat cap a "17 sistemes parlamentaris irreversibles", i ha considerat que el repte actual passa per "no només definir els espais de les comunitats", sinó que des de l'Estat cal ser "capaç igualment d'anar defensant quin centre cal i l'imprescindible".
Caamaño ha recordat: "Utilitzem una sola vegada una llei d'harmonització" entre les comunitats autònomes --la LOAPA, el 1982, pactada entre el PSOE i la UCD i que va ser declarada inconstitucional pel TC--. "Mai més s'intentarà una altra" llei semblant, perquè "políticament" és una iniciativa "morta".
SAURA: MÉS "COOPERACIÓ HORITZONTAL"
El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha centrat la seva intervenció en la necessitat que existeixin més "mecanismes de col·laboració entre l'Estat tant de caràcter multilateral com bilateral, per intercanviar informació, tractar temes comuns i resoldre situacions competencials complexes".
Saura ha afegit que calen mecanismes de relacions de "cooperació horitzontal" entre autonomies per abordar "acords en matèria d'interès comú".
Ha considerat que cal "impulsar" la conferència de presidents --que reuneix el del Govern espanyol i el de les autonomies, i que encara no s'ha convocat aquest any--, i també ha defensat "conferències de consellers" per parlar dels àmbits de les seves competències. Sobre la conferència de presidents, ha dit que la presència del president del Govern no ha de ser condició indispensable per celebrar l'esdeveniment.
