Catalunya acumula 80.000 habitatges nous sense vendre, 10.000 en mans de bancs
BARCELONA, 14 febr. (EUROPA PRESS) -
El Govern ha animat les constructores a seguir edificant pisos a Barcelona i les comarques metropolitanes perquè en el futur la població no tingui problemes de disponibilitat d'habitatge, si bé ha advertit de la difícil absorció de pisos buits a les comarques de Lleida i de l'interior sense caràcter turístic.
"A Barcelona convé que no es paralitzi l'activitat si no volem que en pocs anys hi hagi dificultat per trobar sortida a persones amb necessitat d'habitatge", ha explicat en roda de premsa aquest dijous el secretari d'Habitatge i Millora Urbana del Govern, Carles Sala.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha apostat també per "afavorir a curt termini la construcció d'habitatges en les principals ciutats de la província de Barcelona, i relaxar les polítiques de promoció on hi ha més existències que costin d'absorbir".
Catalunya té actualment 79.331 pisos nous pendents de venda, el que es tradueix en 10,5 habitatges per cada 1.000 habitants, si bé la seva distribució en el territori és desigual ja que Barcelona, amb 46.142 pisos buits, és on la proporció relativa en funció del nombre d'habitants és més baixa: 8,3 habitatges sense vendre per cada 1.000 habitants.
Es tracta de dades d'un cens d'obra nova sense vendre elaborat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya, que indica que a l'extrem oposat es troba la província de Lleida, tenint en compte la relació entre habitatges acumulats i població: 9.452 pisos buits i 21,4 habitatges buits per cada 1.000 habitants.
Per la seva banda, Girona presenta unes existències de 10.315, amb 13,6 pisos buits per cada 1.000 habitants, i Tarragona acumula 13.422 habitatges sense vendre, amb 16,5 pisos buits per cada 1.000 habitants.
Sala ha destacat que és als municipis d'entre 5.000 i 25.000 habitants, els municipis mitjans, on es concentren més existències, si bé l'índex relatiu més elevat (superior a 100 habitatges per cada 1.000 habitants) es dóna als municipis de menys de 2.000 habitants, el que dificulta la seva absorció a mitjà termini.
Ha conclòs que les existències que es concentren a zones turístiques o de muntanya podrien absorbir-se a mitjà termini si es redueix l'oferta de pisos en venda del mercat secundari (venda de segones residències), tot i que és "molt més difícil donar sortida" a mitjà termini als pisos nous sense vendre a les comarques d'interior, que tenen més de 20 habitatges per cada 1.000 habitants: Pallars Sobirà amb un 62,7, Segarra amb 54,2, Val d'Aran amb 35,5 i la Noguera amb 28,9.
Dels prop de 80.000 habitatges nous buits, al voltant de 10.000 estan inscrits per entitats financeres, i la resta per promotores, si bé aquestes promotores també puguin estar gestionades per bancs, segons ha matisat el degà del Registre de la Propietat i Mercantils de Catalunya, Antoni Giner.
200 PISOS OCUPATS
Sala ha xifrat en 200 habitatges els que estan ocupats il·legalment a tot Catalunya, i ha lamentat que moltes famílies que necessiten un habitatge són "enganyades" i també s'han detectat canvis de panys, per la qual cosa ja s'han mantingut dues reunions amb la policia: "Existeix una certa màfia de tràfic d'habitatges".
Ha indicat que la Generalitat té previst reunir-se amb entitats financeres per trobar solucions, i ha recordat que el Govern presentarà pròximament noves mesures per garantir el dret a l'habitatge dels ciutadans.
Vila ha sostingut que la situació actual és conseqüència de la "dècada prodigiosa", del 1997 al 2008, que ha tingut efectes molt perniciosos a tot l'Estat i també a Catalunya, causant, el que ha considerat, atròfies terribles.
Ha apuntat que hi ha hagut un canvi cultural en què l'habitatge ja no és sinònim de garantia i seguretat, sinó un "llast" per a molts ciutadans, per la qual cosa el Govern està buscant noves solucions.
Ha criticat que la creació de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE), tenia "bona intenció, però estaven poc constatades amb la realitat", per la qual cosa de les 73, tan sols s'estan executant dos, al Prat i L'Hospitalet de Llobregat, i s'han constituït 36 consorcis dels quals només sis estan actius.
