BARCELONA, 17 oct. (EUROPA PRESS) -
El comissionat de Programes de Memòria de Barcelona, Ricard Vinyes, ha insistit aquest dimecres que l'Ajuntament està estudiant la possibilitat de posar el nom d''1 d'octubre' a un carrer o plaça de la ciutat.
Ho ha dit en la comissió municipal de Presidència a preguntes de l'edil del PDeCAT Jaume Ciurana, que ha demanat dedicar un carrer o una plaça emblemàtica a l'1-O i ha assenyalat que ja han portat l'assumpte a alguns districtes i que BComú hi ha votat a favor en uns i en contra en d'altres, i ha al·legat que cal esperar cinc anys.
La normativa obliga a esperar cinc anys des de la mort d'una persona per poder posar el seu nom a un espai públic, cosa que el Govern municipal considera que podria aplicar-se també en el cas d'esdeveniments, mentre que el PDeCAT ho descarta.
Vinyes ha insistit que l'Ajuntament està estudiant aquesta possibilitat: "Volem tenir prou elements per veure com una cosa tan important queda reflectida als carrers", i ha insistit que no està presa la decisió de si podrà fer-se efectiu durant aquest mandat.
El comissionat ha assegurat que sí es podran donar explicacions abans que acabi el mandat després d'estudiar diversos elements i posicionaments, i ha ressaltat que la voluntat del consistori és "recosir totes les sensibilitats, almenys fins on es pugui arribar".
INSULTS AL CIC
La mateixa comissió també ha aprovat una proposició del PDeCAT per rebutjar els insults de grups espanyolistes a alumnes i professors de l'escola CIC Escola Batxillerats el passat 4 d'octubre i demanar que l'Ajuntament es presenti com a acusació particular en cas de denúncia, i que ha comptat amb els vots a favor de BComú, el PDeCAT, ERC, la CUP, el vot en contra de Cs i el PP i l'abstenció del PSC.
Jordi Martí (PDeCAT) ha assegurat que aquest tipus d'agressions "van a més", mentre que la líder de Cs a Barcelona, Carina Mejías, ha afirmat que la violència està causada pel procés sobiranista i la confrontació que provoca, i ha dit que va trobar a faltar que els partits sobiranistes criminalitzessin les agressions i l'assenyalament als joves de SCC a la UAB i la cancel·lació d'un acte de la UB en homenatge a Cervantes.
El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha coincidit que no es poden banalitzar els actes de l'extrema dreta ni les seves agressions a col·lectius d'immigrants, professors i periodistes, entre d'altres, encara que ha recordat que també existeix l'extrema dreta independentista.
Jordi Coronas (ERC) ha reclamat a Cs que no fomenti el discurs de la violència, i Carmen Andrés (PSC) ha insistit que el diàleg ha de ser l'instrument per dirimir les diferències, per la qual cosa ha instat a abandonar posicions enrocades, mentre que Javier Mulleras (PP) ha criticat que els sobiranistes condemnin la violència "a la carta".
La regidora de la CUP Maria Rovira ha recriminat "la connivència d'alguns partits polítics d'extrema dreta i alguns cossos policials" amb els agressors, mentre que els regidors no-adscrits Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé han coincidit en la necessitat de denunciar aquests actes i d'impulsar actuacions preventives per evitar-los.
