Colau: "Per primera vegada no ens sentim sols en política d'habitatge"
BARCELONA, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han signat aquest dijous un protocol, dins el Pla 20.000, que compta amb una aportació de 71,7 milions d'euros per construir 3.614 habitatges socials a la ciutat.
Ábalos i Colau ho han anunciat en una roda de premsa a l'Ajuntament, acompanyats del primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni; la regidora d'Habitatge, Lucía Martín; el secretari d'estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Pedro Saura, i el secretari general d'Agenda Urbana i Habitatge, David Lucas.
Dels 3.614 habitatges, 1.849 seran públics i els promour per gestió directa l'Ajuntament, i els 1.765 restants es promouran licitant drets de superfície sobre sl públic mitjanant collaboració publicoprivada.
Ábalos ha assenyalat que el fet que 1.765 habitatges s'impulsin en collaboració publicoprivada marca "un precedent molt positiu a l'hora de buscar solucions que permetin reactivar l'economia i incentivar l'emprenedoria productiva i la creació d'ocupació".
Amb tot, aquest acord d'inversió est condicionat per l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat (PGE), de manera que no arribaran a l'Ajuntament de Barcelona fins que el Congrés no aprovi els comptes del 2021.
"CANVI HISTRIC I RADICAL"
Colau ha qualificat aquest acord de punt d'inflexió i "canvi histric i radical" perqu permet ajuts directes de l'Estat a les polítiques d'habitatge dels municipis que, en el cas de Barcelona, afecta les 54 promocions que ja s'estan construint i que formen part dels 8.000 pisos que el consistori impulsa des del 2015.
De la seva banda, Ábalos ha qualificat aquest protocol com un model de recuperació, transformació i resilincia, que creu que assenyala el camí a altres ajuntaments i que s'alinea amb els objectius del Govern central: "L'accés a l'habitatge és un problema d'estat la solució del qual no admet dilacions".
"JA NO ENS SENTIM SOLS"
L'alcaldessa ha explicat que aquests darrers anys s'han sentit molt sols en política d'habitatge i que per primera vegada se senten acompanyats, i ha celebrat que, amb aquest acord, l'Ajuntament passar de menys de l'1% d'ajuts al finanament a un 16%.
En aquest sentit, ha criticat que entre el 2016 i 2017 l'Ajuntament només va rebre 6,6 milions de l'Estat i la Generalitat (menys de l'1% de la despesa municipal en obra nova) i ha destacat que el consistori ha estat el que més ha fet en política d'habitatge.
Collboni ha reclamat a la Generalitat "més fludesa, suport i resultats concrets" en matria d'habitatge i ha lamentat que en els darrers cinc anys els preus del lloguer han augmentat un 40%, per la qual cosa considera que l'acord amb el Govern central permetr complir amb el compromís del consistori de construir i ofertar habitatge social.
AJUTS DEL PLA ESTATAL D'HABITATGE
D'altra banda, Ábalos ha assegurat que ja s'han incrementat i avanat els ajuts dels diferents programes del Pla estatal d'habitatge convinguts amb les comunitats autnomes a causa de l'alta demanda que tenen arran de la difícil situació de gran part de la població d'accedir a l'habitatge.
En aquest sentit, el ministre ha afirmat que s'ha fet la transferncia convinguda amb la Generalitat del 2020 i l'extraordinria aprovada per la pandmia, que sumada a les dues anteriors del conveni ascendeix a gairebé 170 milions d'euros per a ajuts a l'habitatge: una suma que ser de gairebé 224 milions el primer trimestre del 2021.
A més, el Govern central ja ha transferit més de 55 milions d'euros en matria de subsidiació a la Generalitat, i hi ha dos acords subscrits per renovar 586 habitatges, a l'edifici Walden de Sant Just Desvern (Barcelona) i al barri barceloní del Bon Pastor.
