Munté evita pronunciar-se sobre si s'han produït errors
BARCELONA, 15 jul. (EUROPA PRESS) -
La consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté, ha anunciat aquest dilluns que adoptaran mesures per millorar i intensificar els controls a les famílies d'acollida després de destapar-se que el presumpte pederasta de Castelldans (Lleida) acollia nens tutelats i que el setembre posaran en marxa un nou test per detectar psicopatologies perquè "no quedi la més petita cletxa" de risc per als nens.
En roda de premsa per donar informació del cas, ha evitat pronunciar-se sobre si s'han produït errors en aquest cas, en què un home ara imputat per pornografia infantil va tenir sota la seva tutela 14 menors des del 1997, en espera que conclogui les dues investigacions obertes però al mateix temps ha afegit que no pot dir "que tot s'ha fet perfectament".
Munté ha assegurat que "sospites o indicis no hi havia" que hagués risc d'abusos i que si haguessin tingut el més petit dubte immediatament haguessin retirat a David D. el permís d'acollida, i ha explicat que l'home va passar 34 controls de la Generalitat.
La consellera, que ha donat la roda de premsa al costat de la secretària general del departament, Dolors Rusinés; la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia), Maria Mercè Santmartí, i la directora de l'Institut Català d'Adopció i Acollida, Núria Canal, ha indicat que una vegada concloguin les investigacions si es detecten errors assumirien "les responsabilitats que calguessin", tot i que considera que seria un error reconèixer ara errades abans de tancar els expedients oberts.
Preguntada sobre per què cap dels 34 controls va detectar un presumpte pederasta, Munté ha defensat que de moment no hi ha "cap evidència que hi hagi hagut errors o negligències en aquest cas" en espera de tancar els expedients, però que volen reforçar els controls perquè no quedi cap escletxa per on puguin colar-se aquest tipus de perfils, tot i que ha reconegut que el risc zero no existeix.
Ha explicat que l'expedient a l'entitat que s'encarregava de gestionar l'acollida i que feia els controls a l'acollidor els ha de permetre "conèixer si en algun moment podria haver fallat algun mecanisme al començament de l'acollida o en els controls", i que paral·lelament la Conselleria està fent un informe sobre l'expedient d'acollida, i que una vegada conclosos exposaran què altres mesures adopten.
Ha explicat que el nou test, MMPI2, que es passarà a les persones que volen acollir menors, serveix per identificar psicopatologies però no permet detectar presumptes abusadors perquè, precisament, són persones que amaguen les seves pulsions i és una cosa "molt difícil de detectar", i ha puntualitzat que ja estaven estudiant utilitzar-lo abans de l'escàndol.
"CONFIANÇA EN EL SISTEMA"
Respecte a si han pres mesures extraordinàries després d'aquest cas a la resta de menors acollits, Munté ha assegurat que no perquè tenen "confiança en el sistema", i ha evitat respondre qualsevol pregunta respecte als menors que van estar acollits, alguns d'ells ja adults.
Ha confirmat que el presumpte pederasta va arribar a tenir al seu càrrec fins a a vuit menors de manera simultània el 2007 i preguntada sobre si això no va aixecar sospites, ha reiterat que abans es permetia agrupar a diversos menors en una mateixa casa, però que aquest model ha quedat superat i que actualment tan sols queden quatre famílies a Catalunya que tinguin un elevat nombre de nens en acollida, a vegades perquè acullen diversos germans.
"Això no vol dir que abans fora la dolenta atenció, sinó que ara s'estén a donar-los una atenció més personalitzada" , ha puntualitzat la consellera, que també ha apuntat que actualment a Catalunya hi ha entre cinc i deu famílies monoparentals d'homes que acullen nens tutelats, el que per a ella no ha de ser objecte d'anàlisi negatiu.
En el cas de David D., han explicat que havia relació entre ell i la seva família --pare, la mare i la germana-- i que en el seu expedient constava que tenia una família extensa que donava suport a l'acollida.
Des que es va crear el sistema d'acollida el 1997, han participat 2.500 famílies i 2.400 nens, segons Munté, i en tan sols tres ocasions s'han descobert situacions de risc per als menors que han comportat la retirada immediata de la tutela, i que en cap cas han estat "tan greus" com el cas de Castelldans ni van tenir un component sexual.
Els controls que passen les famílies d'acollida són cada sis mesos i consisteixen en entrevistes presencials amb l'acollidor, els menors acollits, i el seu entorn, uns exàmens que es remeten a la Fiscalia de Menors, i després dins d'aquest període hi ha altres avaluacions i coordinació entre l'administració i l'entorn educatiu i amb els professionals que també s'encarreguen dels menors, ha explicat Munté.
