Clara Queraltó guanya el Mercè Rodoreda de Contes, i Josep Maria Fulquet el de Poesia
BARCELONA, 15 des. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor de Perpignan (França) Joan-Lluís Lluís ha guanyat la nit d'aquest divendres el 58 Premi Sant Jordi de Novel·la --dotat amb 60.000 euros i convocat per Òmnium Cultral i la Fundació Enciclopèdia Catalana-- amb l'obra 'Jo sóc aquell que va matar Franco', una ucronia que reconstrueix la mort de Franco i la situa abans de la seva dictadura a les mans d'un corrector lingüístic.
A la nit de les lletres catalanes, la 67 Nit de Santa Llúcia celebrada al Poliesportiu Virrei Amat Nou Barris de Barcelona, el membre del jurat Màrius Serra ha destacat la qualitat literària i riquesa de la llengua de la novel·la, així com l'empatia que genera el "matarife" de Franco, un antiheroi per la seva inclinació al diccionari i el fet de ser borni.
Serra ha enaltit l'ús innovador i original de la ucronia --reconstrucció hipotètica de la història-- amb la qual l'autor la cola generant moments de dubte, i també ha destacat el moment "orgàsmic" d'assistir a l'assassinat de Franco, per com, quan i on mor, així com per part de qui i davant qui mor.
L'obra, que Proa publicarà al febrer de 2018 i que s'ha imposat entre 29 originals presentats, té com protagonista a un apassionat corrector, maqui, i que topa amb Franco, matant-lo, la qual cosa, no obstant això, "no és el final de la història".
Davant el conformisme amb la història, Lluís va voler plantejar què hagués passat si Franco hagués declarat el 1940 la guerra als Aliats, a petició de Hitler: "Franco no hauria superat la guerra el 1944 o 1945 i la història de Catalunya hagués estat molt diferent i una mica millor", de manera que inventa a les seves pàgines tota la història des de 1945, mantenint només l'afusellament de Lluís Companys.
Com a contrapunt, ha dit que el protagonista és tot el contrari al que s'espera: un borni, tímid, enamorat del català, que l'única cosa que vol és llegir i, no obstant això, canviarà la història.
L'autor ha rebutjat haver escrit la novel·la en clau d'actualitat --la va començar a escriure el 2011--, però ha admès: "El que sí és, és una venjança contra Franco. I sí, descriure la mort de Franco és orgàsmic".
CONTES I POESIES
La filòloga i debutant autora Clara Queraltó ha guanyat el 20 Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions, dotat amb 6.000 euros, amb els relats 'El que pensen els altres', del que el membre del jurat Francesco Ardolino ha enaltit el seu valor com a "fenomen social" amb un 'leitmotiv' comú.
La guanyadora ha manifestat la seva sorpresa davant el premi, que va rebre als passadissos de l'institut on treballa, i ha dit que en ells tracta sobre personatges molt esquerdats, que no ho aconsegueixen tot a la vida i s'equivoquen: "Són personatges marginals, es quedarien atrapats en el passat, perquè la vida i el present els va grans".
El poeta Josep Maria Fulquet ha estat reconegut amb el 59 Premi Carles Riba de Poesia, dotat amb 3.000 euros, amb el poema dividit en quatre cants 'Ample vol de la nit', i sobre el qual el membre del jurat Andreu Gomila ha destacat el domini tècnic i la trajectòria de l'autor.
Fulquet ha recordat que després de passar 26 anys de travessia al desert sense publicar gens, va renéixer literàriament el 2007, va guanyar el premi Miquel de Palol el 2016 i el Carles Riba de Poesia, i ha descrit que els seus versos reflexionen sobre la naturalesa de l'art; el dolor que provoca l'absència; el pas del temps i la fugacitat dels moments feliços, en un conjunt d'"experiències morals".
Mentre que el 55 Premi Josep M.Folch i Torres de novel·les per a nens i nenes ha quedat desert malgrat la presentació de 19 originals, el barceloní Ivan Ledesma ha estat distingit amb el 44 Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil per la seva trilogia 'Negorith', que va aconseguir l'unanimitat en "tres segons", ha dit el membre del jurat Joan Antoni Martín Piñol.
La protagonista de la novel·la de fantasia i terror veu éssers que la resta de persones no pot apreciar, fins que un d'aquests l'ataca per aprofitar-se d'ella i usar-la per destruir el món; sobre la història Ledesma ha dit: "Volia fer una novel·la amb elements sobrenaturals que reivindiqués uns gèneres que existeixen, però que en català no estan molt desenvolupats".
DOS MESOS D'EMPRESONAMENT DE CUIXART
El portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha lamentat que justament aquest divendres es compleixen dos mesos de l'"injust empresonament" del president de l'entitat, Jordi Cuixart, que farà que per primera vegada el màxim premi de les lletres catalanes es lliuri sense la presència del líder d'Òmnium.
"Això no ens robarà el somriure, ni faran les circumstàncies que la vetllada sigui trista; al contrari, cercarem en la cultura la resposta a tota aquesta repressió", ha lamentat Mauri, recordant que la celebració a Nou Barris ha estat una petició expressa de Cuixart, pel seu valor associatiu.
Així mateix, com ja s'havia anunciat, l'entitat ha lliurat el Premi Muriel Casals de Comunicació, dotat amb 3.000 euros --donats per la família de l'expresidenta d'Òmnium--, als serveis informatius de Catalunya Ràdio i TV3 per "plantar cara" a les pressions i desafortunades amenaces que estan sofrint; també ha distingit a l'activista Jody William amb el 31 Premi Internacional Joan B. Cendrós, dotat amb 3.000 euros, pel compromís manifestat amb l'impuls a la carta 'Whither Now Democracy in Spain'.
Òmnium ha anunciat que els finalistes al I Premi a la Millor Novel·la en Català publicada de l'Any són 'Els estranys', de Raül Garrigasait; 'Robinson', de Vicenç Pagès Jordà, i 'Llacuna Park', de Maria Guasch, el guanyador del qual s'anunciarà al febrer.
