BARCELONA, 29 de març (EUROPA PRESS)
La despesa militar total d'Espanya prevista per aquest any voreja els 19.000 milions d'euros, suposant un 5,4% del pressupost total de l'Estat, un 5,3% més que el 2007 i un 1,6% del PIB, segons critica l'entitat pacifista Justícia i Pau (JiP). Això suposa una despesa diària de 51 milions d'euros i de 422 euros per habitant i any.
A la seva revista, l'entitat revela que el pressupost del Ministeri per aquest any és de 8.492 milions, als quals cal sumar 1.334 dels organismes autònoms del mateix ministeri i els 264 del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). En total, el pressupost global és de 10.091 milions.
Tot i això, Jústicia i Pau, seguint els criteris de l'OTAN i del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), afegeix a aquestes quantitats els 3.184 milions a càrrec de la Seguretat Social per als militars pensionistes o a la reserva; 565 de l'Institut Social de les Forces Armades (ISFAS); 2.893 milions per a la Guàrdia Civil --que es considera un cos militar--; 1.308 de la R+D militar inclosa en el pressupost del Ministeri d'Indústria; i 7,8 milions de les aportacions del Ministeri d'Afers Estrangers a l'OTAN i la Unió Europea Occidental (UEO).
Tot això suma 7.959 milions, que sumats als del Ministeri de Defensa arriben als 18.051. A més, l'entitat pacifista afegeix 858 milions més procedents de la part proporcional dels interessos del deute de l'Estat respecte a la despesa militar.
L'ONG lamenta que les inversions militars, 4.080 milions, suposin el 16,7% del total d'inversions del Govern espanyol i les comunitats autònomes i hagin augmentat un 27,7% respecte el 2007. A més, la despesa en recerca i desenvolupament (R+D) militar, 1.664 milions --dels quals només 355 són del Ministeri de Defensa--, suposa el 17,82% de tota la R+D.
Per tot això, Justícia i Pau considera que Espanya "contribueix a l'augment de les tensions militars i a la cursa d'armaments". Aquesta "aposta política" té un resultat "molt negatiu" per a l'"eficàcia en termes de política exterior" i una "nul·la eficiència" sobre el desenvolupament econòmic del país.
