Marca aquest límit per a totes les espècies de la ciutat per evitar l'efecte de les plagues
BARCELONA, 28 maig (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona vol que el plàtan no superi el 15% del total d'arbres de la ciutat el 2027, en el marc del Pla director de l'arbrat 2017-2037, que preveu que cap espècie sobrepassi aquest límit per evitar els efectes d'una eventual plaga.
El cap de l'Àrea d'Arbrat de Barcelona, Joan Guitart, ha explicat a Europa Press que el plàtan és l'única espècie a la ciutat que supera aquest límit i que la reducció d'aquesta proporció passa tant per reduir el nombre de plàtans com per augmentar la quantitat d'arbres a la ciutat: ha passat de 150.000 arbres el 2000 a 206.000 el 2022, ha concretat.
Segons Guitart, amb les afectacions de les obres (com les de la unió del tramvia per la Diagonal) hi haurà un descens "important" de plàtans, que se substituiran per lledonoses, sòfora, cínamom o tipuanes, entre d'altres, com ha passat en altres transformacions urbanístiques, com la construcció del 22@, on molts carrers eren "tot plàtans".
Ha sostingut que, com que hi ha més plàtans que una altra espècie, "sembla" que genera més rebuig entre la ciutadania per les molèsties que provoca el plàtan, però ha defensat les funcions que té durant tot l'any: capturar diòxid de carboni i alliberar oxigen, refrescar l'ambient, mitigar la temperatura dels carrers i capturar partícules de contaminació PM10.
EL FRUIT NO FA AL·LÈRGIA
El responsable de l'Àrea d'Arbrat ha insistit que, d'acord amb els professionals de la medicina, el fruit del plàtan que surt a mitjans d'abril i maig --i emet una pols de color marró-- no és al·lergogen, sinó que el que pot generar al·lèrgia és el pol·len, d'un color entre groc i verd.
Aquesta pol·linització queda suspesa en l'aire quan plou poc, com passa actualment, mentre que "si tens dies de pluja, vas rentant tot aquest pol·len i se'n va anant".
ARBRE DEL PLÀTAN A L'EIXAMPLE
Bona part d'aquesta espècie se situa als districtes de l'Eixample i de Sant Martí, on més es treballa per reduir-los, i això és perquè quan aquestes zones es van començar a urbanitzar arran del pla Cerdà "només es produïen plàtans", en una tendència que també van seguir ciutats europees com Londres o París.
Guitart ha admès que aquest arbre no és "tan òptim" com fa 150 anys a causa del canvi en les condicions climàtiques, perquè plou amb menys freqüència, amb pluges més intenses, i la temperatura és una mica més alta.
A més, l'aigua no arriba igual als arbres perquè no s'infiltra pels carrers com aleshores, quan la majoria de vies estaven empedrades i la capital catalana rebia l'àlies de 'Can Fanga', recorda Guitart.
