Promou una estratgia metropolitana per reduir el risc d'incendis i potenciar la sostenibilitat
BARCELONA, 10 nov. (EUROPA PRESS) -
L'rea Metropolitana de Barcelona (AMB) est impulsant la gestió forestal per promoure la construcció amb fusta, l'economia verda i circular i reduir el risc d'incendis mitjanant una estratgia metropolitana amb la qual vol lluitar contra el canvi climtic i estimular la indústria de la fusta.
L'ens metropolit vol millorar la infraestructura verda i impulsar la conservació activa dels espais naturals amb l'objectiu que "l'rea metropolitana giri cap als boscos periurbans i la seva gestió", ha sostingut el vicepresident de polítiques forestals de l'AMB i alcalde de Sant Climent de Llobregat (Barcelona), Isidre Sierra, en una trobada amb la premsa.
Ha recordat que la Llei 31/2010 del Parlament avala les competncies en gestió forestal de l'AMB, un mbit en el qual els ajuntaments han tingut "molt bona rebuda", apunta Sierra, que ha defensat la visió transversal, metropolitana i multidisciplinria de l'estratgia de la fusta.
En aquest sentit, l'objectiu de l'AMB mitjanant aquesta estratgia és fomentar l'ús de la fusta i generar una demanda que es pugui obtenir dels espais verds metropolitans, que es pugui aprofitar i posar en servei: "com fer que aquesta fusta pugui ser apta per a la construcció", ha explicat el coordinador general de l'Oficina Tcnica de Gerncia de l'AMB i enginyer forestal, Antoni Farrero.
Tots dos han detallat que l'ús de la fusta redueix en més d'un 30% les emissions de CO2 respecte a la construcció amb formigó i han alertat que el 40% del consum energtic de la Unió Europea i el 36% de les emissions és causat per la construcció d'edificis i el seu cicle de vida, per la qual cosa han defensat que l'ús de la fusta en la construcció podria reduir un 55% les emissions de CO2 i un 61% l'impacte ambiental.
La majoria de massa forestal metropolitana es troba als massissos muntanyencs del litoral i el prelitoral: la serra de Collserola, la serralada de Marina, les muntanyes del Baix, el massís del Garraf i l'Ordal, la qual cosa suposa el 27% del territori metropolit amb 17.000 hectrees, a més dels 30.000 arbres amb els quals compten els parcs metropolitans.
TRES EDIFICIS DE FUSTA
La primera experincia de l'AMB en construcció amb fusta va ser amb l'edifici PISA de Cornell de Llobregat, que consta de 85 habitatges amb protecció oficial, i que ha rebut premis arquitectnics nacionals i internacionals per la seva innovació i la fusta com un element predominant en la construcció.
Ara construeix els primers tres equipaments públics fets amb estructura de fusta dins el territori metropolit que són l'Arxiu Municipal de Ripollet (que s'acabar previsiblement aquesta tardor), l'escola bressol El Petit Mamut de Sant Vicen dels Horts (en procés d'execució) i l'ampliació de l'institut de Tiana (que ja est gairebé acabat).
CALDERES DE BIOMASSA
L'AMB ha installat calderes de biomassa en equipaments públics dels municipis de Pallej, Corbera de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Torrelles de Llobregat i Sant Climent de Llobregat amb l'objectiu de potenciar la gestió forestal de les muntanyes d'aquesta comarca, impulsar les energies renovables i optimitzar els recursos econmics de les arques públiques.
Les cinc calderes, que constitueixen una xarxa de calor que subministra energia per tenir aigua calenta, permetran un estalvi de 375,60 tones anuals de CO2 i suposen un cost total d'1,3 milions d'euros, una actuació que s'integra en el Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans de l'AMB (PSG).
PROGRAMA METROPOLIT DE GESTIÓ FORESTAL
D'altra banda, l'AMB ha impulsat el programa metropolit d'actuacions forestals (PMAF), dotat de 400.000 euros anuals i orientat a desenvolupar tasques de manteniment abans de l'poca de mxim risc d'incendi forestal, entre 2023 i 2024.
L'mbit territorial del programa abasta els municipis de Badalona, Barber del Valls, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Valls, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gav, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Pallej, el Papiol, la Palma de Cervelló, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Valls, Sant Vicen dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.
La ciutat de Barcelona i l'mbit de Collserola en queden exclosos perqu de la gestió se n'ocupa el Consorci del Parc Natural de Collserola, i només s'han considerat els municipis amb més superfície forestal.
