Vol acostar i naturalitzar aquestes zones per dotar-les de més "vida" i usos socials
BARCELONA, 26 gen. (EUROPA PRESS) -
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha invertit prop de 40 milions d'euros des del 2015 i fins aquest any per transformar els espais fluvials de la metròpolis en eixos blaus que connectin la ciutadania amb la naturalesa i en fomentin l'ús social, a més de la recuperació ambiental i la millora del paisatge.
Amb aquesta inversió econòmica, l'administració metropolitana ha assegurat que els darrers anys s'ha aconseguit "una clara millora ambiental i un increment de l'afluència dels usuaris als rius", en concret al riu Llobregat, on el nombre de visites a l'any arriba als tres milions.
El coordinador d'Infraestructures de l'AMB, Martí Gullón, ha destacat que volen "acostar el riu Llobregat a la població" i donar-li vida amb les espècies de fauna (n'hi ha més de 1.200) i de flora (n'hi ha més de 2.000), i ha remarcat l'ús social que s'ha incrementat arran de la pandèmia, quan l'afluència ha crescut.
L'AMB ha dut a terme aquestes millores a través del programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG), entre les quals ressalten la creació d'una zona refugi de biodiversitat al riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet i la recuperació socioambiental del riu Llobregat.
En concret, ha actuat en 36 quilòmetres de longitud del riu Llobregat, en 10,8 quilòmetres de l'espai fluvial metropolità del Besòs i 9,2 quilòmetres del riu Ripoll, la qual cosa suposa una intervenció a 16 municipis que formen part de l'espai fluvial del Llobregat, quatre al Besòs i tres al Ripoll.
ACTUACIONS CONCRETES
L'arquitecta del servei d'Infraestructures de l'AMB Mireia Monràs ha explicat que al riu Llobregat es van trobar un paisatge "molt degradat, ple d'infraestructures que marginen els espais fluvials de la ciutadania" i ha destacat la demanda dels ajuntaments per obrir aquests espais als municipis.
Per això, l'administració metropolitana ha implementat, sobretot, passos per travessar els rius, camins perquè els ciutadans hi puguin passejar i fer esport amb seguretat, i ha renaturalitzat determinades àrees.
D'aquesta manera, s'ha aconseguit transformar "un riu degradat en un espai fluvial atractiu i recosir, al seu torn, les relacions amb les ciutats de l'entorn i amb altres espais metropolitans de gran interès", ha subratllat l'administració.
Algunes d'aquestes actuacions estan finançades pels fons FEDER dins el conveni signat entre la Generalitat i l'AMB, a més de comptar amb el cofinançament dels ajuntaments.
En paral·lel, l'AMB elabora dos treballs per analitzar el paper del riu Llobregat quant a la connectivitat ecològica i la biodiversitat, que podrien ser el punt de partida d'un futur Pla Estratègic Metropolità del Llobregat que, amb una visió integral del territori, pretén definir un model del riu que integri tant la planificació, com els projectes i la gestió d'aquest espai.
INTERÈS EUROPEU
L'espai del riu Llobregat forma part de projectes finançats per la Unió Europea, com el LIFE UrbanGreeningPlans, que té l'objectiu d'impulsar la renaturalització de les ciutats de més de 20.000 habitants, a les quals fa una crida per crear plans de renaturalització urbana.
D'altra banda, l'AMB participa en el projecte internacional Clearing House que, a través del programa Horizon 2020, vol conèixer en profunditat els arbres i els boscos de la metròpolis per millorar-ne la gestió i potenciar-ne la presència a les ciutats per aportar beneficis al territori i a la salut de les persones.
