Recorrer al TS la seva segona condemna per no retirar una pancarta de la Generalitat
BARCELONA, 12 maig (EUROPA PRESS) -
L'Audincia de Barcelona ha confirmat la condemna a 15 mesos d'inhabilitació que el Jutjat Penal 6 va imposar a l'expresident del Govern Quim Torra en la seva segona causa per desobedincia al no despenjar una pancarta de la faana de la Generalitat quan era president, en la que va ser jutjat en absncia perqu no es va presentar al judici.
La sentncia, consultada per Europa Press aquest divendres, desestima el recurs de la defensa de Torra i confirma íntegrament la primera sentncia, de maig de 2022, que també incloa una multa de 24.000 euros i que Torra va rebre menys de dues setmanes després d'acabar de complir la seva primera condemna inhabilitació, també per desobedincia.
Es tracta de la segona condemna a Torra pel mateix delicte: en aquest cas, per no retirar la pancarta en període electoral abans de les eleccions del 10 de novembre de 2019; mentre que en la primera el TSJC el va condemnar a un any i mig d'inhabilitació per mantenir una pancarta abans de les eleccions generals del 28 d'abril del mateix any.
La defensa de Torra, que exerceix l'advocat Gonzalo Boye, ha explicat a Europa Press que preveu recórrer de nou perqu el Tribunal Suprem (TS) revisi la sentncia.
En el recurs a l'Audincia de Barcelona, Torra va intentar revocar la condemna esgrimint la vulneració dels drets de representació política, de la llibertat d'expressió, del principi de proporcionalitat i allegava que la causa suposava una persecució política.
Torra va argumentar que estava emparat per una excepció de la llei al delicte de desobedincia, que deixa fora del marc penal els casos en qu una autoritat pública desobeeix una ordre "per no donar compliment a un mandat que constitueixi una infracció manifesta, clara i terminant" d'una llei.
La defensa va allegar que l'ordre de retirar la pancarta --que va acordar el TSJC com a mesura cautelar arran d'un recurs de l'entitat Impulso Ciudadano-- "es va desviar dels principis constitucionals" per vulnerar drets fonamentals, de manera que al seu parer hauria de quedar emmarcada en aquesta excepció del delicte de desobedincia.
No obstant aix, l'Audincia de Barcelona no considera que aquesta interpretació pugui aplicar-se al cas de Torra, i també ha descartat que la seva actuació estigués emparada per la inviolabilitat parlamentria, com va allegar.
INTERVECIÓ DELS MOSSOS
Abans de rebre el requeriment per retirar la pancarta, al conixer la mesura cautelar que va prendre el TSJC, l'oficina de Torra va emetre un comunicat "manifestant la seva voluntat de recórrer i de no retirar la pancarta", que segons el tribunal va suposar una negativa oberta a complir amb l'ordre.
La sentncia constata que, una vegada requerit, Torra "no va complir de forma immediata" amb l'ordre del tribunal, per la qual cosa el TSJC va haver d'ordenar als Mossos d'Esquadra que retiressin la pancarta després de diversos requeriments.
El recurs de la defensa de Torra assegurava que ell creia que estava fent un acte legítim de reivindicació dels seus drets fonamentals, per el tribunal replica que si finalment es va retirar la pancarta "no va ser, per descomptat, per la voluntat o el desistiment mostrats per l'acusat sinó, molt al contrari, per la intervenció directa dels agents policials".
