BARCELONA, 16 d'octubre (EUROPA PRESS)
L'editorial Mondadori ha publicat aquesta setmana 'La novela luminosa', obra pòstuma de l'uruguaià Mario Levrero en què, com si fos un diari, recorre un any de les seves manies, fòbies, addició a l'ordinador i trastorn del son.
A més, l'editorial publica les seves tres primeres novel·les --'La ciudad', 'París' i 'El Lugar'--, escrites entre 1970 i 1980 i que formen part d'una trilogia "involuntària", com ha dit l'autor, en què la temàtica urbana es barreja amb el desconcert vital de qui la trepitja.
Franz Kafka, determinant en l'obra de l'uruguaià, marca l'estil d'aquests tres textos, mentre que en 'La novela luminosa', Levrero es repta a narrar certes experiències que ell denominava "lluminoses" sense que perdessin aquesta qualitat. La por a la mort, l'amor i desamor, la vellesa, la poesia i la naturalesa són algunes d'aquestes experiències.
Levrero (pseudònim de Jorge Varlotta, Montevideo 1940 - 2004) té un estil que lliga amb el del grup de "los raros", segons el crític Ángel Rama, un corrent típicament uruguaià d'autors que no poden encasellar-se dins de cap corrent reconeixible, tot i que tendeixen a una espècie de surrealisme lleu.
